Aquelles Empreses amb plantilla superior a 50 treballadors i jornada partida, amb un descans per dinar de menys de 2 hores ininterrompudes, han de tenir un servei de menjador.Aquesta obligació està contemplada en el Decret de 8 de juny de 1938 que, encara que sembli inversemblant, per tractar-se d’una norma Pre-Constitucional, a dia d’avui continua vigent i en el seu Art. 1 estableix:“Tota empresa subjecta a un règim de treball que no concedeixi als seus obrers un termini de dues hores per dinar, i aquelles en què ho sol·liciti la meitat del personal obrer estan obligades a habilitar un local-menjador que els permeti efectuar els seus menjars a cobert dels rigors del temps, i proveït de les corresponents taules, seients i aigua en quantitat suficient per a la beguda, neteja personal i neteja d’utensilis. El local estarà condicionat perquè els treballadors puguin escalfar els seus menjars.”Aquest tema és d’actualitat, amb motiu de la recent Sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc núm. 563/2017 de data 7 de març del present, en el qual resol el Recurs de Suplicació interposat pel Comitè d’empresa de INDRA SISTEMAS, SA, enfront de la Sentència del Jutjat del Social núm. 2 de Bilbao, que va desestimar la demanda de Conflicte col·lectiu plantejada per la representació dels Treballadors, sol·licitant que l’Empresa implementés un servei de menjador.L’expedient motiu de Recurs que ha donat lloc a la Sentència analitzada en aquest blog, rebutja la posada a la disposició de màquines de “vending”, com a sistema substitutiu del servei de menjador, tal com havia al·legat l’Empresa en el seu escrit d’Impugnació, ja que aquest servei “no permet tenir complert el deure que li incumbeix, no solament perquè el cost ho assumeix en exclusiva el treballador, sinó també perquè el recurs diari a aquest tipus d’alimentació no garanteix una dieta sana, equilibrada i variada com la qual està obligada a procurar l’empresa, a part dels riscos derivats del possible deteriorament dels productes i dels problemes de tot tipus que una alimentació diària d’aquesta classe genera. I és que, si parlem de realitat social, la que actualment ens toca viure al nostre país no secunda la pretensió d’equiparar servei de menjador o xec restaurant amb servei de vending”.La Sala del Social recull en la seva sentència que, tot i que aquesta obligació s’estableix en una norma tan antiga, “les funcions que exerceix en el moment present el menjador d’empresa enfilen amb una sèrie d’idees i valors molt arrelats en la societat del segle XXI”, estimant així el Recurs interposat per la representació dels Treballadors.La Sentència del TSJ del País Basc, segueix la línia doctrinal establerta pel nostre Tribunal Suprem, en la seva Sentència de 26 de desembre de 2011 i Sentència de 19 d’abril de 2012, respectivament, però va més enllà dels pronunciaments de l’Alt Tribunal, en establir l’obligació del servei menjador.Així les coses, a l’Alt Tribunal considera que és plenament vigent i, per tant, d’aplicació en l’actualitat, el Decret de 1938, ja que aquest no vulnera de cap manera els principis constitucionals, havent de mantenir-se la seva vigència a falta de derogació expressa o tàcita per altres normes d’època constitucional posteriors (art. 2.2 del Codi Civil) i la seva no substitució per la possible normativa de desenvolupament de la Llei 31/1995 (LPRL) – com possibilita el seu article 6 -, ni per la negociació col·lectiva (art. 3 del ET).Aquesta és la decisió del Tribunal Suprem, en la seva Sentència de data 26 de desembre de 2011, en el qual es resolia el Conflicte Col·lectiu d’una Empresa de consultoria, on el Sindicat d’empresa sol·licitava que es declarés l’obligació de l’Empresa d’habilitar un local-menjador per als treballadors, basant-se en el ja citat Decret de 8 de juny de 1938. En aquest supòsit, els treballadors disposaven de dues hores per menjar, però com el centre de treball estava situat en un lloc aïllat, necessitaven obligatòriament, desplaçar-se o bé en l’autobús de l’empresa o bé en els seus vehicles particulars per anar a menjar a algun lloc.En aquest sentit, mentre el Tribunal Suprem parla de l’obligació de les Empreses, recollida en el Decret, d’habilitar un local-menjador en aquelles Empreses de més de 50 treballadors, o les que tenint una plantilla inferior a 50 treballadors, almenys el 50% de la seva plantilla sol·liciti la seva habilitació, el TSJ del País Basc, estableix l’obligació de crear un Servei de Menjador, pronunciament que no es troba recollit dins ni de la Jurisprudència de l’Alt Tribunal, ni en el Decret que regula aquesta qüestió.En definitiva, no ha de confondre’s l’obligació d’habilitar un local-menjador, amb implantar un servei de menjador, pronunciament aquest que, amb total probabilitat, serà motiu de Recurs davant el Tribunal Suprem.