Les dones que han sofert violència de gènere tenen dret a la Pensió de Viduïtat, sempre que el maltractament sigui anterior a la data de separació i/o divorci.Així ho ha establert el Tribunal Superior de Justícia de Múrcia, en la seva Sentència núm. 634/2016, de 4 de Juliol, en la qual estableix que, només en els casos en els quals es pugui acreditar que la sol·licitant era víctima de violència de gènere amb anterioritat, o al moment a la separació o divorci, tot i que no estigui percebent la pensió compensatòria establerta en l’Art. 97 del Codi Civil, aquesta té dret a pensió de Viduïtat, però no així per al cas en què el maltractament es produeixi amb posterioritat a la separació o divorci, ja que aquest no té aplicació amb caràcter retroactiu.En el supòsit motiu de Recurs davant la Sala del TSJ de Múrcia, la sol·licitant de la pensió es va divorciar del subjecte causant de la prestació en 2001 sense que se li reconegués pensió compensatòria a l’empara de l’Art. 97 del Codi Civil i en 2002 va interposar denúncia contra aquest per insults i amenaces, per la qual l’ex – marit va ser condemnat com a autor d’una falta d’amenaces.Al març de 2014, després de la defunció de l’ex – marit, l´actora va sol·licitar pensió de viduïtat, que va ser denegada per la Direcció Provincial de l´INSS de Múrcia per haver transcorregut més de 10 anys entre la data de divorci i la defunció, per no concórrer en el beneficiari l’existència de fills comuns o una edat superior als 50 anys en la data de la defunció del causant, així com per no tenir dret, al moment de la defunció del causant a la pensió compensatòria a què es refereix l’Art. 97 del Codi Civil.Contra aquesta resolució l´actora va interposar Demanda ja que entenia que havia de ser beneficiària de la pensió, en base del disposat en l’Art. 172.4 del RD Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social que estableix la pensió de viduïtat per a dones que han sofert maltractaments, pretensió que va ser estimada en primera Instància.Contra la decisió d’aquesta Sentència l´INSS va interposar Recurs de Suplicació, entenent que s’havia produït la infracció de l’Art. 174.2 TRLGSS i al·legant, al seu torn, que l´actora no sofria maltractament al temps de la separació o divorci segons estableix l’Art. 172.4 del mateix precepte legal i, per tant, que no procedia el reconeixement de la pensió de Viduïtat sol·licitada.El Tribunal Superior de Justícia de Múrcia, en la seva Sentència ara analitzada, estima els motius de recurs al·legats per l´INSS, anul·lant així la Sentència de Primera Instància ja que, en aplicació de l’Art. 174.2 TRLGSS, per tenir dret a la pensió de Viduïtat “es requereix que el mal tracte s’hagués produït al temps de la separació o divorci.”En aquest sentit, dels fets declarats provats es desprèn que el maltractament va tenir lloc amb posterioritat al divorci, per la qual cosa la Sala dels Social estableix en la seva Sentència que “no és possible atribuir efectes retroactius al succeït l’any 2002, per la qual cosa no pot afirmar-se que aquests succeïssin, com requereix el precepte ja citat, al temps de la separació o divorci, sinó posteriorment.”Afegeix a més que, atès que tampoc es va declarar el dret de la sol·licitant a percebre la pensió compensatòria establerta en l’Art. 97 del Codi Civil en la Sentència de Divorci, tampoc és possible per aquesta via concedir la pensió de Viduïtat.