La normativa de l’IRPF contempla l’exempció dels rendiments obtinguts per un assalariat com a conseqüència del seu desplaçament a l’estranger per realitzar treballs.

La internacionalització de les empreses espanyoles, juntament amb l’enorme incentiu que proporciona l’aplicació d’aquesta norma, provoca que les consultes sobre aquesta matèria siguin cada vegada més freqüents.

Només serà aplicable per a treballadors amb residència fiscal a Espanya, i per aquells que, com a conseqüència del seu desplaçament, adquireixin la consideració de no residents.

Tracem a continuació els principals trets d’aquesta norma, ja que no en tots els casos de desplaçament serà d´aplicació.

Els requisits per a l’aplicació de l’exempció són els següents (art.7.p Llei IRPF):

  1. Que els treballs es realitzin per a una empresa o entitat no resident a Espanya o un establiment permanent radicat a l’estranger. La realització efectiva dels mateixos ha de ser a l’estranger, i no des d’Espanya. Així doncs, en els desplaçaments a l’estranger amb finalitats comercials no cal considerar que els treballs realitzats redunden en benefici d’una empresa o entitat no resident, per la qual cosa no aplicarà aquesta exempció.
  2. Que en el territori en què es realitzin els treballs s’apliqui un impost de naturalesa idèntica o anàloga a la d’aquest impost i no es tracti d’un país o territori considerat com a paradís fiscal. Es considerarà complert aquest requisit quan el país o territori en el qual es realitzin els treballs tingui subscrit amb Espanya un conveni per evitar la doble imposició internacional que contingui clàusula d’intercanvi d’informació.

L’exempció tindrà un límit màxim de 60.100 euros anuals. Per al càlcul de la retribució corresponent als treballs realitzats a l’estranger, hauran de prendre’s en consideració els dies que efectivament el treballador ha estat desplaçat a l’estranger.

En tenir la consideració de renda exempta, no existeix obligació per part de l’empresa de retenir en la nòmina. Cridem l’atenció sobre el fet que l’aplicació efectiva d’aquest precepte per al treballador requerirà la col·laboració de l’empresa, en veure’s aquesta obligada a calcular la part del salari que quedarà exempta, i informar-ho degudament en el model 190 (clau L, subclau 15).

Per això, és convenient que l’empresa estableixi uns protocols d’actuació, que permeti tenir puntual constància del desplaçament per part del treballador, així com disposar de tots els suports documentals (empresa destinatària, descripció del treball, targeta embarcament, factures i rebuts d’hotels) que poden ser requerits al treballador al moment de presentar la seva declaració de Renda, per l’Administració Tributària.

Es tracta, no ho oblidem, d’un incentiu que permet la nul·la tributació d’una part de les rendes del treball obtingudes. Cada supòsit requerirà l’anàlisi detallada per verificar el compliment de tots els requisits.