Els treballadors poden acollir-se a l’horari flexible per a l’entrada i sortida al lloc de treball, sense previ avís a l’Empresa.La Sala social del Tribunal Suprem, en la seva Sentència del passat 31 de maig de 2016 estableix que imposar per part de l’Empresa l’obligatorietat per part del treballador de comunicar de forma prèvia la seva concreció horària, sense que ho estableixi el Conveni Col·lectiu d’aplicació, suposa un menyscapte del seu dret a conciliar la vida laboral i familiar.En el cas d’Autos, el conveni col·lectiu d’aplicació recull que “amb la finalitat de facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral, s’estableix una flexibilitat en els horaris d’entrada al treball de fins a 30 minuts abans i fins a 30 minuts després de l’hora fixada per a la incorporació al mateix, sempre que tècnicament l’empresa pugui oferir aquesta flexibilitat per tenir les seves instal·lacions obertes i funcionant adequadament”, a més es recull que “es compensaran diàriament els avançaments o retards de l’horari d’entrada en l’horari de sortida i respectant-se, en tot cas els horaris de menjar”.La Il·lustre Magistrada Rosa Mª Virolés Piñol, ponent en el present Conflicte Col·lectiu, recorda que la jurisprudència de l’alt Tribunal ve mantenint que la interpretació dels contractes i altres negocis jurídics és facultat privativa dels tribunals d’instància, el criteri de la qual, com més objectiu, ha de prevaler sobre el de les parts, “tret que aquella interpretació no sigui racional ni lògica o posi de manifest la notòria infracció d’alguna de les normes que regulen l’exegesi contractual”.En el mateix sentit es pronuncia la Sentència de 20 de març de 1997 del nostre Tribunal Suprem, la qual s’evoca en la present Fallada, en establir que la interpretació de les clàusules de convenis i acords col·lectius, així com la interpretació de les normes en relació als contractes, ha d’atribuir-se als òrgans jurisdiccionals d’Instància, davant els quals ha de provar-se la voluntat de les parts i els fets relacionats amb el conflicte.La Sentència conclou que l’hora concreta d’entrada sigui lliure per al treballador dins del marge regulat en el conveni col·lectiu sobre l’hora estàndard d’entrada, que ha estat fixada per la pròpia empresa.Tot i així, a fi de vetllar pel bon clima laboral, el més recomanable és la comunicació oberta i bidireccional entre Empresa i treballadors, si pot ser amb caràcter previ, a fi que els treballadors puguin conciliar, en la mesura del possible la seva vida laboral i familiar, i l’Empresa pugui conèixer de forma prèvia la disponibilitat dels seus actius.