El mes de desembre de 2024 s’han aprovat tres mesures rellevants en matèria d’arrendaments urbans que resumim a continuació:

  • S’aprova el Reial decret 1312/2024, de 23 desembre, pel qual es regula el procediment de Registre Únic d’Arrendaments i es crea la Finestreta Única Digital d’Arrendaments per a la recollida i l’intercanvi de dades relatives als serveis de lloguer d’allotjaments de curta durada, amb entrada en vigor el 2 de gener de 2025.
  • Es dicta una Resolució de 18 de desembre de 2024 per la qual es defineix l’índex de referència per a l’actualització anual dels contractes d’arrendament d’habitatge, amb entrada en vigor l’1 de gener de 2025.

 

I.- Registre Únic d’Arrendaments

La llei pel dret a l’habitatge va introduir nombroses mesures respecte a l’arrendament d’habitatge subjecte a la LAU 29/1994, establint determinades limitacions, amb l’objectiu de controlar l’augment dels preus de lloguer i fomentar el mercat d’habitatge residencial; però la veritat és que va tenir com a conseqüència la fugida dels propietaris cap a una altra mena d’arrendament, buscant el pacte entre les parts, i deixant fora de totes les limitacions als arrendaments de temporada, d’habitació o als habitatges d’ús turístic.

El Reial decret 1312/2024 disposa el següent:

  • La creació d’un registre únic de lloguers turístics, temporals, d’habitacions o qualsevol altra modalitat de curta durada.
  • Els arrendadors hauran d’obtenir un número de referència associat a l’habitatge per a poder publicitar l’arrendament en les plataformes digitals.
  • S’estableix un període de transició fins a l’1 de juliol perquè empreses i administracions vagin incorporant-se a aquesta base de dades.
  • Les plataformes digitals estaran obligades a identificar els allotjaments amb el número de registre i hauran de transmetre mensualment a la finestreta oficial les dades de l’activitat de cada arrendament.

 

II.- Actualització de la renda en els arrendaments d’habitatge

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha dictat una Resolució de 18 de desembre de 2024 per la qual es defineix l’índex de referència per a l’actualització anual dels contractes d’arrendament d’habitatge (IRAU), amb la finalitat d’evitar increments desproporcionats de la renda, establint el següent:

  • L’Índex de Referència que s’utilitzarà com a límit per a l’actualització anual dels contractes d’arrendament d’habitatge serà el mínim valor entre la taxa de variació anual de l’índex de Preus de Consum (IPC), la inflació subjacent i la taxa de variació anual mitjana ajustada dels dos valors anteriors.
  • Aquest nou índex de l’INE per a actualitzar la renda en 2025 es publicarà mensualment, havent estat la primera publicació el 2 de gener de 2025. A partir de febrer 2025 es publicarà sempre a mitjan cada mes i reflectirà el valor del mes anterior. El IRAV de gener de 2025 és de 2,2%.
  • L’indicador s’aplica als contractes signats després de l’entrada en vigor de la Llei d’Habitatge, el 25 de maig de 2023. Si es va signar abans, s’actualitzarà depenent de l’IPC.

 

III- Suspensió de desnonaments i llançaments per a llars vulnerables

Des de l’inici de la pandèmia al març de 2020, el Govern ha vingut aprovant mesures de protecció social per a fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica, inicialment vinculades a l’estat d’alarma, però l’eficàcia temporal de la qual va caldre prorrogar davant la persistència dels efectes negatius en la situació econòmica dels sectors més vulnerables. Per aquest motiu el Reial decret-llei 11/2020, de 31 de març, ha estat modificat fins a deu vegades, l’última ocasió amb motiu del Reial decret llei 9/2024 que estableix el següent:

  • La pròrroga de la suspensió del procediment de desnonament i dels llançaments per a llars vulnerables fins al 31 de desembre de 2025.
  • La pròrroga per a la sol·licitud de compensació per part d’arrendadors i propietaris, davant la suspensió del desnonament, fins al 31 de gener de 2026.

 

Si bé amb la crisi originada per la pandèmia es van fer necessàries aquestes mesures, resulta inadmissible mantenir-les transcorreguts més de quatre anys, perquè només contribueixen a la disminució del mercat d’habitatge residencial, provocant que els arrendadors es plantegin no llogar en aquestes condicions.