L’advocat general del TJUE conclou que la prohibició de portar vel islàmic en el lloc de treball pot ser admissible, segons el Dret de la Unió Europea.En el present cas, el TJUE ha de resoldre sobre una qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal de Cassació de Bèlgica, en relació a la demanda interposada per una treballadora que sol·licita una Indemnització per danys i perjudicis que, després de treballar durant 3 anys en una empresa, va informar a aquesta sobre la seva intenció de portar el vel islàmic en el seu lloc de treball, raó per la qual l’Empresa va procedir al seu acomiadament, mentre que en l’Empresa està prohibit portar de manera visible símbols polítics, filosòfics i religiosos en el lloc de treball.En concret el Tribunal de Cassació Belga, sol·licita a l’Alt Tribunal Europeu, pronunciament sobre la interpretació de l’article 2.2 a), de la Directiva 2000/78/CE del Consell, de 27 de novembre de 2000, relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en la feina i l’ocupació.En les conclusions presentades per l’advocada general del TJUE, no existeix discriminació per motius de religió, si aquesta prohibició es fonamenta en una norma general de l’Empresa, sense basar-se en prejudicis contra una o algunes religions, ni contra la creença religiosa dels treballadors.Si bé és cert que aquesta prohibició podria entendre’s com una discriminació indirecta a la llibertat de credo, en el present supòsit l’advocada general entén que la prohibició s’ajusta a dret, puix que l’Empresa persegueix la fi legítima de neutralitat en matèria religiosa o de conviccions personals.Segons aquest criteri, hem de tenir en compte que, si bé el treballador no pot deixar a casa la seva identitat quant a sexe, raça, edat o discapacitat, les Empreses sí poden exigir reserva quant al credo dels seus treballadors, sempre que les normes d’aquesta ho contemplin.En tot cas, i sense que es pugui generalitzar, serà qüestió dels Tribunals dels Països membres la valoració de cada cas en particular.