Abans de procedir a l’acomiadament d’un treballador, l’empresa ha de concedir-li la possibilitat de defensar-se dels fets que se li imputen, abans d’efectuar el seu acomiadament disciplinari, això és, permetre-li donar la seva versió dels fets.

El Ple de la Sala IV (Social) del Tribunal Suprem, ha emès una decisió unànime en el qual estableix que les empreses no tenen la facultat d’acomiadar disciplinàriament als seus empleats, sense abans proporcionar un tràmit d’audiència prèvia.

Així les coses, les empreses han d’atorgar al treballador l’oportunitat de defensar-se davant les faltes que se li imputen, que puguin ser constitutives de falta molt greu, abans de conducta amb la finalització del seu contracte de treball per acomiadament disciplinari.

La Sentència de l’Alt Tribunal, núm. 1250/2024, de 18 de noviembre, suposa un canvi doctrinal important, que modifica el procediment de l’Acomiadament disciplinari, a l’empara de l’article 7 del Conveni 158 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), ratificat per Espanya en 1985, justificant aquest canvi en l’evolució de les normes internacionals i la seva integració en el sistema jurídic espanyol.

La necessitat de concedir una audiència prèvia en els acomiadaments disciplinaris es fonamenta en el citat conveni de la OIT, sent que la fallada ara analitzada recull que “(…) s’ha d’oferir una audiència prèvia a l’acomiadament, tret que no sigui raonable sol·licitar-la a l’ocupador, la qual cosa és aplicable en el cas que va motivar aquesta sentència”.

Cal destacar que la Sentència només parla de l’obligació de donar una audiència prèvia a l’acomiadament, però no especifica de quant ha de ser aquest termini, entenent que ha de ser prou, perquè el treballador pugui presentar, si ho estima convenient, les al·legacions de contrari que consideri oportunes.

De la mateixa manera, la Sala social aclareix que aquesta exigència “S’aplicarà únicament a acomiadaments realitzats després de la publicació de la sentència”.

La Sentència del Tribunal Suprem resol l’acomiadament disciplinari d’un professor de la Fundació per als Estudis Superiors de Música i Arts Escèniques de les illes Balears (FERMAE-IB), després d’haver estat denunciat pels seus alumnes, per conductes inapropiades cap a dones, sense haver-li concedit la possibilitat de presentar al·legacions en la seva defensa.

És cert que, en el cas analitzat, l’empresa va actuar conforme a la jurisprudència vigent en el moment en què es va produir l’acomiadament, el qual no exigia aquest tràmit, raó per la qual, l’Alt Tribunal va determinar que no podia aplicar-se retroactivament aquest nou criteri, per tant, els acomiadaments duts a terme amb anterioritat a la publicació de la citada Sentència, continuaran regint-se per la doctrina anterior, que no exigia tràmit d’audiència prèvia.

Així les coses, les empreses hauran de concedir tràmit d’audiència al treballador, en el cas dels acomiadaments disciplinaris, ja que, el seu incompliment, podria comportar la declaració d’improcedència de l’Acomiadament, amb les conseqüències legalment establertes per a tal declaració.

Aquesta exigència no serà aplicable en aquelles situacions en les quals “no sigui raonable demanar a l’ocupador que concedeixi aquest tràmit d’audiència”, com pot ser en casos de força major, o situacions excepcionals justificades.

En definitiva, les empreses hauran de tenir en compte la versió del treballador, abans de procedir al seu acomiadament disciplinari.