L’habitatge habitual té un tractament especial en IRPF i Impost sobre Patrimoni. Així, pot facultar l’aplicació de determinades deduccions i/o exempcions. Considerem per això fer un breu repàs d’aquests.

A efectes fiscals, es considera habitatge habitual del contribuent l’edificació que constitueixi la seva residència durant un termini continuat de, almenys, tres anys. No obstant això, s’entendrà que l’habitatge va tenir el caràcter d’habitual, quan, malgrat no haver transcorregut aquest termini, es produeixi la defunció del contribuent o concorrin altres circumstàncies que necessàriament exigeixin el canvi de domicili, com per exemple la celebració de matrimoni, separació matrimonial, trasllat laboral, obtenció de primera ocupació o canvi d’ocupació o altres anàlogues justificades.

Perquè l’habitatge adquirit constitueixi la residència habitual del contribuent, cal que sigui habitada de manera efectiva i amb caràcter permanent pel propi contribuent, en un termini de dotze mesos, comptats a partir de la data d’adquisició o terminació de les obres.

Recordem que les places de garatge, amb el màxim de dos, i els annexos adquirits conjuntament amb aquesta, s’assimilen a l’habitatge habitual, a l’efecte de la deducció.

Quant a les condicions per a poder-se acollir a la deducció per inversió en habitatge habitual, cal recordar que només és aplicable a adquisicions realitzades fins al 31-12-2012. És a dir, a partir del 1 de gener de 2013 només tindran dret a aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual per les quantitats satisfetes en el període de què es tracti els següents contribuents:

  • Els contribuents que haguessin adquirit el seu habitatge habitual o satisfet quantitats per a la construcció de la mateixa amb anterioritat a 1 de gener de 2013.
  • Els contribuents que haguessin satisfet quantitats amb anterioritat a 1 de gener de 2013 per obres de rehabilitació o ampliació de l’habitatge habitual, sempre que les citades obres estiguin acabades abans del 1 de gener de 2017.
  • Els contribuents que haguessin satisfet quantitats per a la realització d’obres i instal·lacions d’adequació de l’habitatge habitual de les persones amb discapacitat amb anterioritat a 1 de gener de 2013, sempre que les citades obres o instal·lacions estiguin concloses abans del 1 de gener de 2017.

En tot cas, per a poder aplicar el règim transitori de deducció s’exigeix que els contribuents hagin aplicat la deducció per aquest habitatge en 2012 o en anys anteriors, tret que no l’hagin pogut aplicar encara perquè l’import invertit en la mateixa no hagi superat l’import exempt per reinversió o les bases efectives de deducció d’habitatges anteriors.

L’import màxim de les inversions amb dret a deducció és de 9.040 euros anuals pel total dels conceptes.

Si s’opta per la tributació conjunta, el límit és exactament el mateix i s’aplicarà en la mateixa quantia.

Si s’inverteix més que aquest import, l’excés no podrà traslladar-se a exercicis futurs.

Si estem davant el supòsit de quantitats destinades a la realització d’obres i instal·lacions per a adequar l’habitatge habitual del contribuent per raó de la seva discapacitat, l’import màxim de la inversió amb dret a la deducció ascendeix fins a 12.080 euros anuals. L’excés tampoc podrà traslladar-se a exercicis futurs.

Quant a la tributació de la venda de l’habitatge habitual, regulada en els articles 38.1 LIRPF i 41 del Reglament, els guanys patrimonials obtinguts en la transmissió de l’habitatge habitual del contribuent poden resultar exemptes, quan l’import total obtingut per la transmissió es reinverteixi en l’adquisició d’un altre habitatge habitual o en la rehabilitació d’aquella que vagi a tenir tal caràcter.

La reinversió de l’import obtingut en l’alienació haurà d’efectuar-se, d’una sola vegada o successivament, en un període no superior a dos anys, comptats de data a data, que poden ser no sols els posteriors sinó també els anteriors a la venda de l’anterior habitatge habitual.

S’entendrà que s’està transmetent el seu habitatge habitual:

  • Quan l’habitatge que es transmet, constitueixi el seu habitatge habitual en el moment de la venda o hagués tingut tal consideració fins a qualsevol dia dels dos anys anteriors a la data de transmissió.
  • Quan l’habitatge que es transmet hagués deixat de ser habitatge habitual per haver-hi trasllat el contribuent la seva residència habitual al nou habitatge en qualsevol moment posterior a la seva adquisició.

En el cas que l’import de la reinversió fos inferior al total obtingut en la venda, solament s’exclourà de gravamen la part proporcional del guany patrimonial que correspongui a la quantitat efectivament reinvertida.

Sense perjudici de l’anterior, cal tenir en compte l’exempció del guany patrimonial derivada de la transmissió de l’habitatge habitual per majors de 65 anys o per persones en situació de dependència severa o gran dependència. Estarà exempta el guany patrimonial obtingut en la transmissió onerosa o lucrativa de l’habitatge habitual, tant si aquesta es transmet a canvi d’un capital com si es transmet a canvi d’una renda, temporal o vitalícia. Aquesta exempció també s’aplica a la transmissió de la nua propietat de l’habitatge habitual pel seu titular major de 65 anys, reservant-se aquest l’usdefruit vitalici sobre aquest habitatge.

Finalment, és importar-te recordar el tractament que té l’habitatge habitual en l’Impost sobre el Patrimoni.

Segons estableix l’article 4 de la LIP, està exempta l’habitatge habitual del contribuent, amb un import màxim de 300.000 euros.

S’aplicarà l’exempció el subjecte passiu que ostenti el dret de propietat o un dret real d’ús o gaudi sobre l’habitatge habitual.

Els contribuents que siguin titulars de drets que no donin lloc a l’ús i gaudi de l’habitatge habitual com, per exemple, la nua propietat, que únicament confereix al seu titular el poder de disposició de l’habitatge, però no el seu ús i gaudi, no podran aplicar l’exempció de l’habitatge habitual.