La crisi generada pel Covid-19 ha despertat l’interès dels inversors estrangers per a dur a terme adquisicions en el mercat espanyol.

Així, comença a veure’s un creixent interès a aprofitar aquest context d’alta liquiditat i baixos tipus d’interès, al que se suma la rebaixa en el valor de les empreses a la qual ha donat lloc aquesta pandèmia, i l’ímpetu econòmic generat pels incentius econòmics de governs i bancs centrals.

En moments com l’actual la part compradora, i especialment l’inversor estranger, sol requerir una especial protecció davant eventuals canvis adversos, i comença a ser cada vegada més freqüent oferir aquesta protecció als clients a través de les clàusules MAC: “Canvi Material Advers” (de l’anglès, ”Material Adverse Change”).

Què són les clàusules MAC?

  • Faculten a les parts (normalment el comprador) per a desistir del contracte, habitualment sense penalització.
  • Han de concórrer circumstàncies que influeixen de manera negativa en la companyia objecte de compravenda.
  • Són d’especial importància durant el període que transcorre entre la signatura i el tancament d’una operació: el comprador assumeix el risc que esdevingui aquest “canvi material advers”.
  • Permeten que les parts regulin lliurement els supòsits de terminació anticipada del contracte en virtut del principi d’autonomia de la voluntat, a diferència de la força major que es refereix als supòsits previstos en l‘article 1.105 del Codi Civil.

Com funcionen?

  • Amb molta flexibilitat: és la negociació entre les parts, en cada negoci, la que determina els esdeveniments que han de considerar-se com a “canvis substancials”, que activarien aquesta clàusula, i les seves conseqüències jurídiques.
  • Regulen també les circumstàncies sobrevingudes en les quals les parts poden renunciar a la seva aplicació, permetent distribuir els riscos de l’operació entre les parts de la compravenda: el comprador els sistèmics i inherents al mercat, i el venedor els que afecten la societat.

Quina funció compleixen?

  • Corregeixen el desequilibri d’informació: com faciliten que el comprador pugui desistir del contracte en una fase avançada de l’operació, incentiven que el venedor posi en coneixement del comprador tota la informació que té de la seva societat.
  • Reparteixen els riscos de l’operació: permeten a les parts pactar quines circumstàncies donen dret al fet que el comprador abandoni l’operació i quins no, decidint qui assumeix el risc en cada escenari.
  • Atorguen una major garantia al comprador durant el període interí: quan el venedor manté la gestió de la societat durant aquest període, el comprador tindrà una major garantia que aquest no duu a terme cap activitat que pugui perjudicar patrimonialment aquesta societat.

La utilitat d’aquesta mena de clàusules dependrà bàsicament de l’encert en la seva redacció, que haurà de ser precisa, de manera que es pugui identificar clarament quan concorre el “canvi material advers”.