Confirmat el criteri dels Jutjats, que reconeixen que els Autònoms Societaris tenen dret a bonificar, igual que la resta d’Autònoms, això és, a acollir-se a la tarifa plana de Cotització per a Autònoms.

Fins ara, com ja vam avançar en el nostre bloc “ELS AUTÒNOMS SOCIETARIS TAMBÉ TENEN DRET A LA TARIFA PLANA” havien estat els Jutjats del Contenciós Administratiu i els Tribunals Superiors de Justícia, els que consideraven que els Autònoms Societaris tenen el mateix dret que la resta de col·lectius, de tenir una bonificació de les seves quotes, ara se suma la Sala Contenciosa – Administrativa de Tribunal Suprem, qui unifica aquest criteri.

Aquest és el criteri de la Sala 3ª de l’Alt Tribunal, recollit en Sentència 1.669 / 2019 de data 3 de desembre de 2019, la qual desestima el Recurs de Cassació interposat per la Tresoreria General de la Seguretat Social, davant la decisió de la Sala Contenciosa – Administrativa del TSJ del País Basc, que declarava el dret d’una Treballadora Autònoma, menor de 30 anys, Administradora i Sòcia Única d’una Societat Mercantil, a beneficiar-se de l’anomenada “Tarifa Plana”.

Cal destacar, que la Treballadora Autònoma, a més de ser menor de 30 anys, no havia realitzat cap treball amb anterioritat, era Administradora Única d’una societat unipersonal i no tenia treballadors o treballadores contractats, de manera que desenvolupava l’activitat de forma personal.

A criteri de l’Alt Tribunal, és correcta la interpretació del TSJ del País Basc, la qual considera que l’Administració, estableix una exclusió que no s’especifica en l‘art. 31 de la Llei 20/2007, de 11 de juliol de l’Estatut de Treball Autònom, ja que no es diu en aquest sentit, pel que no es pot privar d’aquest a una persona, que opta per iniciar una activitat professional, a través d’una societat mercantil, per una qüestió de seguretat jurídica o d’utilitat econòmica.

Així les coses, la Sala considera que “es tracta de reconèixer els beneficis de l’article 31 a una persona jove sense activitat laboral prèvia, que inicia una activitat econòmica i, en lloc de fer-ho personalment, opta per la seva personificació jurídica societària per estrictes raons d´utilitat econòmica”.

A més, la pròpia Administració en la seva resolució desestimatòria deia que la denegació de la tarifa plana obeïa, no al fet que la Llei 20/2007 ho impedeixi expressament, sinó a una interpretació a sensu contrari de la mateixa.

Novament, la jurisprudència insisteix, s’ha de valorar que la Tarifa Plana el que pretén és estimular l’Acte – Ocupació, cosa que fan tots els emprenedors i emprenedores, sigui quina sigui la forma que li donin al seu negoci, per tant, TOTHOM tenen dret a beneficiar-se d’aquestes bonificacions.

Esperem que aquesta sentència sigui definitiva perquè l’Administració ajusti el seu criteri al dels Jutjats i Tribunals.