Els treballadors i treballadores poden adaptar la seva jornada, sense haver d’acreditar a l’Empresa la necessitat d’aquesta adaptació.

Nova Sentència relativa a la conciliació de la vida laboral i familiar i els drets que tenen els empleats d’adaptar la seva jornada de treball, la qual cosa comunament es coneix com a “jornada a la carta”, a les seves necessitats familiars.

El passat 28 de maig, la Sala Social de Tribunal Superior de Justícia de Galícia, va dictar Sentència en resolució de Recurs de Suplicació núm. 1492/2019, en la qual es recull el dret dels treballadors i treballadores, si el necessiten, a adaptar el seu horari laboral, sense necessitat d’acreditar a l’empresa, la necessitat d’aquesta adaptació.

El Tribunal considera que el dret a adaptació de jornada, en aquest supòsit, “de reducció de jornada, amb concreció horària dins de la jornada ordinària, sense que impliqui un canvi de torns o de dies de prestació de serveis, estem davant un dret personalíssim, corresponent-li a l´empleat fixar la concreció horària” i, per tant “només admet restriccions en el supòsit que tots dos progenitors prestin serveis en la mateixa empresa”, fet aquest que no es produïa en el supòsit objecte de recurs.

Així les coses, la fallada estima el Recurs de Suplicació presentat per la treballadora, rebutjant així la fallada de la primera Instància, el qual considerava que s’havia d’acreditar les causes de la concreció sol·licitada, i rebutja que aquesta hagi de provar a l’Empresa que els avis no podien fer-se càrrec del seu fill menor, o que aquest no podia assistir a extraescolars a les tardes, tal com pretenia l’Empresa i raó per la qual es va rebutjar la jornada sol·licitada per la treballadora.

Per a argumentar la seva fallada, invoca el TSJ de Galícia la Sentència del Tribunal Constitucional 3/2007, en relació al dret de no discriminació per qüestió de sexe, recollit en l’art. 14 de la Constitució i entén que, per a exercitar el dret a l’adaptació de jornada, majoritàriament dones (d’aquí la invocació de l’art. 14 de la Carta Magna), és indiferent si el col·legi té menjador, o activitats extraescolars que puguin suplir la necessitat de conciliació de la jornada de treball, amén que aquests serveis no són gratuïts i, per tant, incideixen en l’economia familiar, fet aquest que havia d’haver tingut en compte el Jutjat d’Instància.

A més, aquests serveis no són gratuïts, per la qual cosa el tribunal hauria de tenir en compte altres factors com l’economia familiar, la qual cosa “excedeix del que és ponderable per un òrgan jurisdiccional”.

Per al Tribunal, no se li pot exigir a l’empleada acreditar que el seu marit no pot conciliar la seva jornada i molt menys dir que els avis es poden fer càrrec del menor, puix que “la pàtria potestat correspon als pares” i, per tant, són ells els que han de fer-se càrrec dels fills, raó per la qual, segons es recull en la Sentència ara analitzada, els progenitors “necessàriament han de poder conciliar la seva vida laboral, amb la personal i familiar”.

D’altra banda, l’Empresa va denegar el dret a la concreció horària, esgrimint causes merament organitzatives, sense donar raons concretes d’aquesta denegació, ni acreditar que la proposta de la treballadora resultés “impossible o notablement onerosa”.