Això és el que es desprèn d’una recent Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 4 de febrer de 2016, per la qual es declara la procedència de l’Acomiadament d’un treballador, sense dret a indemnització, després d’haver estat acomiadat per l’empresa disciplinària per la transgressió de la bona fe contractual.En el cas que dóna lloc a l’esmentada Sentència, el treballador va sol·licitar a l’empresa un acomiadament pactat, per tal de poder tramitar la corresponent prestació per desocupació, al que l’empresa es nega.Davant aquesta negativa, el treballador incorre en una sèrie de reiterats incompliments dels seus deures laborals, per tal de forçar a l’empresa a acomiadar-lo, raó per la qual aquesta finalment procedeix a acomiadar-lo de forma disciplinària, al·legant frau, deslleialtat i abús de confiança en les gestions encomanades, així com la disminució voluntària i continuada en el seu rendiment habitual, a més de la manca d’interès i desídia en les tasques encomanades al treballador.En primera instància, l’acomiadament va ser declarat improcedent ja que, tot i havent-se acreditat per part de l’empresa, les converses denunciades en la carta d’acomiadament, pel que fa a la pretensió del treballador de cessar a l’empresa, sempre que aquesta li facilités l’accés a la prestació per desocupació, el jutge a quo va considerar finalment l’acomiadament improcedent ja que la carta d’acomiadament no manifestava el nexe causal entre els incompliments laborals del treballador i la negativa de l’empresa a facilitar-li l’extinció de la relació laboral.El criteri de la Sala del TSJ de Catalunya és totalment contrari a la Sentència recorreguda, ja que consideren provada la correlació entre les negatives de l’empresa a participar en el frau pretès pel treballador i els posteriors incompliments contractuals d’aquest.Així les coses, la Sala entén provada que la conducta del treballador constitueix una veritable transgressió de la bona fe contractual i la conseqüent pèrdua de confiança per part de l’Empresa, considerant que l’actitud del treballador denota una “absència de valors ètics.La transgressió de la bona fe contractual constitueix una causa genèrica que permet sancionar molt diversos comportaments del treballador i no necessita dol o voluntat conscient de causar un dany. Sent la transgressió de la bona fe una mena de “calaix de sastre”, en ella té perfecte encaix la pèrdua de confiança que, per la seva especial naturalesa, no admet graus de valoració. En el supòsit controvertit la conducta del treballador constitueix una evident transgressió de la fe contractual, donada que, amb independència del possible dany econòmic, continua la Sala, si s’ha vulnerat la bona fe dipositada en ell i de la lleialtat deguda, ” en configurar-se la falta per l’absència de valors ètics. “Per tant, el TSJ de Catalunya declara la procedència de l’Acomiadament sense dret a indemnització , sent que el treballador queda exposat a la possible retirada per part del Servei Públic d’Ocupació Estatal de la corresponent prestació per desocupació.