No es pot imposar als copropietaris la instal·lació de l’ascensor, quan el cost del mateix és desproporcionat.

Una de les qüestions que originen més problemes en les comunitats de propietaris és la instal·lació o no d’un ascensor.

La normativa afavoreix la realització de les obres necessàries per a garantir l’accessibilitat a les persones majors de 60 anys o amb discapacitat, permetent la instal·lació d’ascensors, rampes o altres dispositius mecànics. Així, l’adopció d’acords relatius a aquestes qüestions només requereix la majoria simple dels propietaris.

No obstant això, també s’han de tenir en compte altres circumstàncies, ja que aquests tipus d’acords poden lesionar els drets d’algun o alguns propietaris. Aquesta és la línia que segueix la recent Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, de 19 de juny de 2018.

En el supòsit enjudiciat per l’Audiència, el demandant, que tenia 66 anys i antecedents físics que li impedien pujar i baixar escales, va demandar la Comunitat que es negava a instal·lar un ascensor.

La Comunitat va al·legar com a causes per no instal·lar-lo: l’existència d’aluminosi, el fet que els copropietaris eren pensionistes amb escassos recursos i el perjudici que suposava ja que la instal·lació de l’ascensor per la façana implicava perdre part de les finestres.

El Jutjat de primera instància va desestimar la demanda i així mateix l’Audiència desestima el recurs d’apel·lació interposat en base a la següent consideració:

  • La instal·lació de mecanismes de supressió de les barreres arquitectòniques no pot ser considerat com una “qüestió de luxe”, però això no implica que es tracti d’un dret incondicionat, sinó que serà necessari seguir un criteri de proporcionalitat.

En aquest cas concret, el tribunal nega l’existència d’aluminosi i tampoc considera un obstacle per a la instal·lació de l’ascensor la pèrdua de finestres, sinó que el que impedeix la instal·lació de l’ascensor son els pocs recursos econòmics de la Comunitat.

Així, es constata que dels sis propietaris que s’oposen a l’acord, quatre són jubilats pensionistes, un d’ells cobrant 922 euros mensuals, la quota ordinària de la comunitat és de 25 euros i la instal·lació està pressupostada en 69.850 euros aproximadament.

Sent les despeses comunes de l’immoble de 300 euros anuals, la Sala conclou que la càrrega que pretén imposar-se a la resta dels copropietaris és desproporcionada, doncs excedeix de dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes, tenint en compte, a més, que el sol·licitant és propietari de un altre habitatge a la platja que compta amb ascensor.

Per tant, es desestima la petició del veí que sol·licita la instal·lació.