Davant igual responsabilitats, igualtat de salari, el contrari suposa una vulneració del dret d’igualtat i no discriminació.

Actualment s’està parlant molt de la necessitat de promoure la igualtat entre homes i dones, en tots els àmbits, però principalment en el laboral, on a dia d’avui, segueix havent-hi desigualtat, principalment en les retribucions.

Com a conseqüència de l’existència d’aquestes desigualtats, recentment s’ha conegut la Sentència dictada per la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia – calmi a Màlaga de data 14 de febrer del present, en matèria de tutela de Drets Fonamentals, en concret, la vulneració del dret a no discriminació per qüestió de sexe.

La Sala, desestimant el Recurs de Suplicació interposat per l’Empresa, confirma la Sentència de primera Instància, condemnant a l’Empresa demandada a abonar a la demandant una Indemnització per vulneració de drets fonamentals de 35.000.-€ a una treballadora que els va demandar per cobrar menys que els seus companys homes pel mateix treball. La treballadora va al·legar una vulneració del dret d’igualtat i no discriminació en percebre unes retribucions inferiors a les quals se li abonen als altres responsables de departament de l’empresa demandada, tots ells homes.

En el supòsit jutjat, la treballadora, que ja havia estat acomiadada, va demandar a l’Empresa puix que percebia un salari inferior a la resta dels seus companys amb igual categoria professional i funcions, pel fet de ser dona.

El Jutjat social número 2 de Màlaga va estimar la demanda parcialment, condemnant a l’Empresa a restituir el dret de la treballadora a percebre el mateix salari que la resta de Responsables de Departament, així com a abonar una Indemnització de 35.000.-€ en concepte de danys i perjudicis.

La Sentència de la Sala recull que la demandant, segons el relat dels fets provats en primera instància “la actora durant els anys 2014, 2015 i 2016 ha percebut unes retribucions substancialment inferiors a la dels altres quatre responsables de departament de l’empresa demandada, tots ells homes, doncs l’any 2014 la demandant va percebre un total de 37.897, 60 euros, mentre que la resta dels seus companys d’idèntica categoria van percebre una retribucions compreses entre els 39.622,56 euros i els 41.122,64 euros, incrementant-se aquestes diferències l’any 2015 (la actora va percebre 37.897, 60 euros enfront dels 42.022 € dels seus companys) i l’any 2016 (38.047 euros de la actora enfront de 43.650,04 euros d’un dels seus companys i 48.950,12 euros dels tres restants)”.

Així mateix, es té per acreditat que “la quantitat abonada a la actora en concepte d’incentiu és inferior a la satisfeta a la resta dels responsables de departament”.

Aquests fets condueixen al TSJ d’Andalusia – calmi Màlaga a considerar que “resulta inqüestionable que la actora durant els últims anys ha percebut unes retribucions salarials inferiors a la dels altres quatre responsables de departament de l’empresa, tots ells homes…” , sense que per part de l’Empresa s’hagi aportat justificació objectiva per a tal diferència, per la qual cosa la Sala entén que s’ha vulnerat el dret fonamental de la treballadora a la no discriminació per qüestió de sexe, recollit en l’art. 14 de la Constitució Espanyola, puix que “el principi d’igualtat exigeix que a iguals suposats de fet s’apliquin iguals conseqüències jurídiques”, la qual cosa no es produeix en el supòsit que ha donat lloc a la Sentència analitzada.

Per evitar aquestes situacions, les Empreses poden establir plans d’igualtat de tracte i d’oportunitats en l’àmbit laboral, adoptant mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes.