La negativa d’un treballador a reincorporar-se després de la seva excedència, en una localitat diferent a la qual es trobava el seu anterior centre de treball, no suposa la seva renúncia a la reincorporació.

D’igual manera, el fet que l’Empresa, després de la sol·licitud de reincorporació d’una persona en excedència voluntària, es negui a reincorporar al treballador a la mateixa plaça que ostentava amb anterioritat, no suposa un Acomiadament.

Aquesta és la postura del Tribunal Suprem, segons la Sentencia núm. 618/2017 de 13 de juliol de 2017, per la qual resol el Recurs de Cassació per a la Unificació de Doctrina, interposat per una treballadora que considerava que l’Empresa havia procedit al seu acomiadament, al no oferir-li la mateixa plaça que ostentava amb anterioritat a sol·licitar una Excedència.

En el supòsit que ha donat lloc a la Sentència de l’Alt Tribunal, la Treballadora havia sol·licitat una Excedència Voluntària de cinc anys, període després del qual va sol·licitar en temps i forma la seva reincorporació a l’Empresa.

Després d’una primera negativa en l’Empresa, per no existir vacant, perllongant així la situació d’excedent, després d’una nova sol·licitud de la treballadora, l’Empresa va oferir diverses opcions de reincorporació si bé en el seu mateix rang de categoria, totes elles en diferents localitats a la qual anteriorment s’havien prestat els serveis, al no ser possible aquesta incorporació, per haver-se produït el tancament del Centre de Treball anterior.

La treballadora va rebutjar totes les vacants ofertes, ja que li suposaven un canvi de domicili, per la qual cosa va sol·licitar exercitar el seu dret expectant, a l’espera que sorgís una vacant en el seu mateix nivell i a la mateixa plaça en la qual venia prestant serveis amb anterioritat a l’excedència, rebuig que va ser considerat per l’Empresa com un cessament voluntari, per la qual cosa la treballadora va interposar demanda davant els Jutjats del Social, en impugnació per Acomiadament.

Si bé en primera instància, el Jutjat va entendre que s’havia produït un Acomiadament per part de l’Empresa, que va ser declarat improcedent, aquesta va interposar Recurs de Suplicació, davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia – Seu Sevilla, que va dictar Sentencia núm. 2.865/2014 de data 6 de novembre de 2014 per la qual, estimant íntegrament el Recurs interposat per l’Empresa, absol a la mateixa en entendre que s’havia produït un cessament voluntari per part de la treballadora.

Aquesta doctrina ja ha estat aplicada amb anterioritat per l’Alt Tribunal que entén que, si la vacant oferida per l’Empresa, obliga al treballador a un canvi de domicili, si bé no suposa un acomiadament, tampoc una renúncia del treballador a la seva reincorporació ja que “el contrari suposaria una via que l’empresa fes irrealitzable el dret de tornada al treball que té legalment reconegut el treballador excedent”.

La Sentència de la Sala del Social del Tribunal Suprem, suposa una decisió “salomònica” ja que, si bé entén que no s’ha produït Acomiadament per part de l’Empresa, igualment reconeix que la treballadora manté el seu dret expectant a reincorporar-se al moment que sorgeixi una vacant que compleixi els requisits establerts legalment, sense que la seva negativa a la reincorporació proposada per l’Empresa suposi una renúncia a la seva reincorporació, no sent necessari a més que la treballadora torni a sol·licitar el seu reingrés a l’Empresa, ja que aquesta ja està obligada a fer l’oferiment, quan sorgeixi una vacant ajustada a dret.