Des del 1 de gener de 2018, l’Administració pot condemnar en costes als contribuents que recorrin les seves liquidacions tributàries.

Què són les costes?

El concepte de costes s’ha associat sempre amb l’existència d’un procediment judicial, es tracta de les despeses en què ha d’incórrer cadascuna de les parts d’un judici.

Doncs bé, ara les costes també s’aplicaran en el procediment administratiu tributari.

Quan es podran imposar costes?

La possibilitat d’imposició de costes ja estava prevista en la Llei General Tributària, no obstant això, no estaven regulades les normes per a la seva imposició i la determinació del seu import.

Ara ja es regula aquesta imposició amb la modificació introduïda en l’article 51 del Reial decret 1073/2017, de 29 de desembre, que regula el Reglament General de desenvolupament de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, en matèria de revisió en via administrativa, aprovat pel Reial decret 520/2005, de 13 de maig (BOE 30/12/2017).

Aquest precepte estableix la possibilitat d’imposar les costes del procediment en via econòmic administrativa, per a l’administrat que recorri les liquidacions que l’administració tributària li liquidi i amb les quals no estigui conformi.

En concret, s’ha previst que l’òrgan econòmic-administratiu pugui imposar costes quan apreciï l’existència de temeritat, la qual cosa succeirà quan aquest òrgan administratiu entengui que:

  • La reclamació o el recurs manca manifestament de fonament.
  • La reclamació o el recurs es fan amb mala fe (per exemple, amb finalitat exclusivament dilatòria).
  • Quan es produeixin peticions o es promoguin incidents amb manifest abús de dret o que comportin frau.

Òbviament el tribunal econòmic-administratiu competent haurà de sempre motivar la concurrència i aplicació d’aquestes circumstàncies.

No s’imposaran les costes del procediment en el cas que les pretensions haguessin estat estimades total o parcialment.

Quin serà l’import de les costes?

Quant a l’import de les costes, aquestes es quantifiquen en un percentatge del 2% de la quantia de la reclamació, amb un mínim de 150 euros per a les reclamacions o recursos resolts per òrgan unipersonal, i de 500 euros pels quals es resolguin per òrgan col·legiat.

En cas de reclamacions de quantia indeterminada, les costes es quantificaran en les quanties mínimes abans referides.

Quan es pagaran les costes?

Quan s’hagués acordat exigir el pagament de les costes del procediment, el Delegat d’Economia i Hisenda competent concedirà el termini en període voluntari de pagament regulat en l’Art. 62.2 de la Llei General Tributària, perquè satisfaci les costes. Transcorregut aquest termini sense que aquelles s’haguessin fet efectives, es procedirà a la seva execució per la via de constrenyiment.

Es pot recórrer la imposició de costes?

Contra la condemna en costes imposada en la resolució econòmic-administrativa no cabrà recurs administratiu, sense perjudici de la seva revisió juntament amb el recurs d’alçada que pogués interposar-se, en cas de ser procedent.

En definitiva, resulta més que discutible aquesta “penalització encoberta” del contribuent que reclama enfront de l’Administració i és evident que  aquesta reforma implicarà la necessitat d’una minuciosa preparació de la reclamació econòmic-administrativa per part de l’administrat, que haurà d’explicar necessàriament amb la col·laboració d’experts en la matèria.