Tots els empresaris, en algun moment, es fan aquesta pregunta.

El procés de valoració incorpora un alt component subjectiu, en tant que obliga a realitzar hipòtesi sobre l’evolució futura, tant de l’empresa com del sector i el conjunt de l’economia. Quan les valoracions es fan en anys d’expansió, les previsions són més optimistes, i en conseqüència el valor resultant sol ser major.

El resultat final proporcionarà un rang de valors, de tal forma que suposarà un valor mínim per al venedor i màxim per al comprador. Si la valoració s’ha realitzat correctament, el preu final hauria de situar-se dins d’aquest rang.

Per a valorar una empresa s’ha d’analitzar des de diferents perspectives:

  • la seva situació patrimonial
  • la capacitat de generar riquesa
  • l’anàlisi d’operacions realitzades en empreses del mateix sector

Cadascuna d’elles té la seva metodologia de valoració, que a continuació descriurem de forma sintetitzada:

  • La valoració a partir del patrimoni proporciona un punt de partida. Els mètodes basats en el patrimoni consideren que l’empresa val el que té en el seu balanç. No obstant això, convé corregir el valor dels actius que figuren en els llibres comptables pel seu valor de mercat. Per tant, és necessari realitzar taxacions d’aquests. També caldrà fer correccions pertinents en relació als desperfectes detectats pels auditors en el seu informe i que no han estat comptabilitzats. Evidentment, els mètodes basats en el patrimoni de la societat tenen la limitació que no tenen en compte la capacitat futura per a generar riquesa.
  • El mètode de descompte de fluxos de caixa determina una valoració sobre la base dels resultats que generarà l’empresa en un futur. Aquest mètode requereix fer projeccions tant d’ingressos com de despeses. Es poden realitzar diferents estimacions sobre la base de diferents escenaris. S’utilitzarà una taxa d’actualització per a corregir el cost dels diners per a homogeneïtzar els fluxos futurs. El principal hàndicap d’aquest mètode és que està basat en previsions, que pot incorporar un alt component de subjectivitat.
  • La valoració de múltiples significa ponderar diferents paràmetres de la societat, ja sigui balanç, ingressos o resultats, usant coeficients de transaccions realitzades en empreses del mateix sector. Un exemple són les taxacions d’immobles, que tenen en compte operacions tancades en determinada zona per a determinar el valor del metre quadrat. Un dels múltiples més coneguts és el PER, en anglès Price Earnings Ratio, que és el quocient entre el preu pagat i el benefici. Aquest mètode resulta senzill i ràpid, però té algunes limitacions significatives, com pot ser la volatilitat d’un any a un altre en funció del cicle econòmic.

En la nostra opinió el mètode dels múltiples pot ser un complement dels anteriors, dit d’una altra manera, una primera aproximació. Suposant que utilitzem els tres mètodes, aquest últim pot servir per a constatar si hi ha desviacions significatives o no.

En la majoria de casos serà convenient utilitzar tots els mètodes i analitzar les causes de les eventuals desviacions que puguin sorgir. En el cas per exemple de què es tracti de negocis immobiliari, o que resulti molt complex establir previsions, la valoració a partir del patrimoni serà la més aproximada. Per contra, quan el negoci present estabilitat en els seus resultats, convindrà utilitzar el mètode de descompte de fluxos.

En definitiva, el mètode de valoració dependrà del sector en el qual operi l’empresa i de la informació que disposem per a l’anàlisi.