La declaració de l’estat d’alarma implicarà que molts empresaris i autònoms no podran complir amb els seus compromisos contractuals.

El tancament obligatori dels establiments regentats per autònoms i petits empresaris pels efectes del COVID-19, comportarà l’impagament de les rendes d’arrendament, de les quotes hipotecàries i dels lísings immobiliaris concertats amb els bancs.

Davant aquesta situació imprevisible i extraordinària, les parts haurien de pactar que els efectes d’aquests contractes puguin ser suspesos i modificades les seves clàusules i condicions, mentre dura l’estat d’alarma. Si no aconseguissin un acord sobre aquest tema, seran els tribunals els que al final decidiran si una de les parts tenia o no dret a deixar de pagar les seves quotes, i des de quina data.

La jurisprudència fa temps que va sortir al pas per a pal·liar situacions similars a l’actual i va elaborar la doctrina de la clàusula “rebus sic stantibus”. Aquest mecanisme permet que, en situacions d’alteracions de mercat importants i sobrevingudes de manera imprevisible, l’empresari pot deixar de complir el contracte si deixa d’obtenir beneficis i passa a sofrir pèrdues.

Així, la sentència del Tribunal Suprem de 30 de juny de 2014 va dissenyar una nova doctrina sobre els requisits perquè aquesta clàusula fos aplicada als contractes després de la crisi econòmica de 2008, els efectes de la qual sobre l’economia quedaran en una anècdota si els comparem amb els que pot produir la crisi del coronavirus.

Quan pot aplicar-se aquesta clàusula?

  • Circumstàncies sobrevingudes que causin excessiva onerositat en una de les parts.
  • Alteració extraordinària de la base econòmica del contracte.
  • Circumstàncies absolutament imprevisibles: força major (art. 1.105 Codi Civil espanyol).
  • Destrucció de l’equivalència de les prestacions entre les parts.
  • La finalitat del negoci resulta inassolible.
  • Es tracta de contractes a llarg termini o d’execució diferida.

Aquesta doctrina del Tribunal Suprem estableix que una situació tan extraordinària com la produïda pel coronavirus, i la seva consegüent recessió econòmica, pot ser considerada com un canvi imprevisible i extraordinari capaç d’alterar les bases del contracte, sense que pot resultar exigible el seu compliment.