El Tribunal Suprem ha estimat el recurs de diversos propietaris contra la comunitat per imposar la pràctica nudista per a fer ús dels espais comuns de la finca.

La sentència de la Sala Primera del Tribunal Suprem de 13 de febrer de 2023, ha considerat que no es pot impedir als comuners el gaudi dels drets que els corresponen sobre elements comuns si no practiquen el nudisme.

EL CAS

  • Els actors van demandar a la comunitat perquè pretenia imposar, de forma obstinada i a vegades violenta, la pràctica del nudisme a tots els veïns de la urbanització, prohibint als qui no el practiquessin l’ús dels espais comuns i de les seves piscines.
  • En la Setmana Santa de 2017, els demandats van contractar una empresa de seguretat, que va col·locar a diversos vigilants en l’entrada al recinte barrat de la piscina, amb instruccions d’impedir l’accés a aquells veïns que no fossin nus, i d’expulsar als que utilitzessin el vestit de bany.
  • Els demandats van aportar els estatuts de la comunitat, que en el seu article 7è disposava el següent: “La nostra comunitat neix amb una ferma vocació naturista-nudista, sent indispensable la pràctica nudista en els elements comuns de la finca (piscina, jardins, etc.).”
  • Els demandants van manifestar que la seva residència de vacances havia passat a ser un lloc de sofriment i van al·legar que els fets exposats vulneraven els seus drets fonamentals.

 

TRIBUNAL SUPREM: LA IMPOSICIÓ DEL NUDISME LESIONA DRETS FONAMENTALS

  • Tant el Jutjat de Primera Instància de Jaén, com després l’Audiència Provincial, van desestimar la reclamació dels propietaris perquè van considerar provat que existien uns estatuts aprovats per unanimitat que exigien el nudisme per a gaudir dels elements comuns.
  • La Sala Primera del TS aprecia ara que existeix un error palès en la valoració de les proves, ja que la simple lectura de les actes de la comunitat demostra amb evidència que aquests estatuts no van ser aprovats.
  • Davant la falta de previsió estatutària, el Tribunal Suprem aprecia que la imposició del nudisme vulnera el dret d’igualtat, suposa una discriminació dels demandants per raó de les seves idees i pensaments i atenta a la seva llibertat de moviments i al seu dret a la intimitat.
  • El TS estima el recurs, puix que no cap arbitràriament, per actes de força, mitjançant la contractació de serveis privats de seguretat, impedir als demandants el gaudi dels drets que els corresponen sobre elements comuns, si no practiquen el nudisme, la qual cosa és una opció personal perfectament respectable i legítima, però que no pot exigir-se sense base legal.
  • La sentència declara la vulneració dels drets fonamentals indicats i fixa una indemnització per danys morals de 1.000 euros per a cadascun dels demandants.