És possible preparar un testament a la mesura dels interessos de cada un, acudint al nostre advocat de confiança i exposant-li les nostres inquietuds pel futur dels nostres béns.Un testament és el document que una persona fa en un moment de la seva vida, mitjançant el qual diu a qui i de quina manera desitja que es reparteixin els seus béns quan mori.A través d’un testament s’estableix el repartiment de les propietats, la quantia a adjudicar a cada persona, les condicions i maneres en què es vol que s’organitzi l’herència; deixant-ho tot a una única persona o repartint en parts específiques (llegats). Per aquest motiu és molt més que un mitjà de distribuir els teus béns quan mors, ja que amb el testament també podem establir aliments entre parents, reconèixer fills no matrimonials, fer donacions i donar òrgans, especificar que els teus fills no puguin heretar fins que adquireixen una edat determinada, i un llarg etcètera.Si ets pare, un testament és el més important que pots fer per assegurar-te que el teu fill quedi a càrrec de les persones que vols si alguna cosa et succeís; en aquest document pots designar una persona (tutor) perquè es faci càrrec dels teus fills en el cas que tu moris abans que ells compleixin la majoria d’edat. També és possible nomenar un administrador de béns en benefici dels teus fills, i a un “marmessor” o executor testamentari perquè doni compliment a la teva última voluntat després de que hagis mort.En ocasions es tem que el fill malgasti el patrimoni familiar, altres vegades que l’herència arribi a familiars polítics, com la nora o el gendre, i en la majoria dels casos, es desitja un repartiment equitatiu entre els fills que no generi disputes. Els hereus van a adquirir unes determinades propietats en el moment de la mort, i això mereix la mateixa atenció que si es comprés alguna cosa. Al cap i a la fi es van a “traspassar” els béns a una altra persona i per això es va a haver de regular la manera de fer-ho; com més detallada sigui aquesta regulació, menys problemes tindran els hereus.Per tot l’exposat, resulta aconsellable que parlem de les herències amb els nostres pares i fills, ja que això ens permetrà sentir les inquietuds de cada un pel futur dels seus béns, i en base a això preparar un testament, de manera que quan arribi el moment l’hereu no hagi de decidir res, que li vingui tot escrit i ben distribuït perquè no hagi de pensar. Si és possible, hem de donar l’herència ja dividida i adjudicada a cada hereu, evitant que siguin ells els que valorin, reparteixin i venguin béns.L’opció ideal seria fer el testament consensuat amb la família, com un pacte entre tots. No és fàcil, però si s’aconsegueix, es garanteix l’estalvi de problemes futurs i s’eviten desenganys i sorpreses perquè “a aquest li ha tocat més que a mi”.No es pot generalitzar dient que el mateix testament és vàlid per a tots. Cada família té les seves característiques personals i això ho saben els pares millor que ningú. Ells seran els que millor dissenyaran la seva herència perquè coneixen què fills podran compartir unes determinades propietats amb uns altres o a quin d’ells li anirà millor quedar-se amb el negoci familiar.Per aquest motiu, si les circumstàncies familiars i patrimonials canviessin, caldria modificar aquest testament, tenint en compte que cada vegada que es faci un nou s’anul·larà automàticament l’anterior.Per contra, sense testament no hi ha garanties que quan moris els teus diners passi a la gent que desitges, ni que els teus fills quedin a càrrec de la persona que tu consideres més idònia per a això. És més, la manca de testament podria provocar que l’herència es la portés la comunitat autònoma.És inqüestionable la importància de fer testament, però encara més important és fer-ho en el supòsit de les persones sense descendència alguna, això és, quan no hi hagi germans, pares, fills, cosins, nebots ni parents propers. En aquest cas, s’ha de fer testament amb tota urgència, ja que en cas contrari, l’herència anirà a parar a la Generalitat de Catalunya.A Catalunya existeixen figures molt interessants que ens ofereixen la possibilitat de dissenyar l’herència d’acord amb els nostres desitjos, facilitant-nos el camí per aconseguir-ho. Aquestes serien, entre unes altres:

  • Els “pactes successoris: que ens permetran blindar les herències perquè no es puguin canviar.

Podríem definir-los com aquells compromisos de dues o més persones sobre el destí de la seva herència o de béns determinats, per al moment de la seva mort. Es tracta d’un contracte en el qual diverses persones regulen una herència i s’obliguen a complir-lo.

La característica principal del pacte successori és que no es pot revocar de forma unilateral, és a dir, que un sol dels que l’han atorgat no el pugui revocar mai. Per poder deixar-lo sense efecte es requereix que tots els que van atorgar al seu dia el pacte siguin els que ara ho decideixin revocar. Si mor alguna de les persones que el van atorgar, encara que només sigui una, el pacte mai es podrà revocar, a diferència del testament.

L’exemple més clar i interessant de pacte successori és el protocol familiar, instrument pel qual pot regular la successió i continuïtat de l’empresa familiar, de manera que si afecta una societat mercantil s’ha d’inscriure en Registre Mercantil.

  • Els “heretaments“: quan un dels que atorga el pacte successori és l’hereu de forma irrevocable .

Així, mitjançant aquesta figura , no es pot canviar a l’hereu que s’hagi nomenat, perquè per a això és necessari que les mateixes persones que van atorgar aquest “heretament ” ( inclòs l’hereu ) es posin d’acord, i vagin de nou al notari. Només amb que una d’elles no vulgui, no podrà canviar-se a aquest hereu.

  • El “hereu de confiança“: que implicarà descarregar en una altra persona la destinació de l’herència.

En aquest cas, es designa una persona en el testament que tindrà tot el patrimoni i s’encarregarà de nomenar a l’hereu o hereus de l’herència.

Normalment, qui fa testament designa en aquest càrrec a aquelles persones que li mereixen tota la seva confiança, i que seran els que elegiran els afortunats en l’herència, seguint les instruccions escrites o de paraula del que va fer el testament.

Cal, per tant, realitzar un bon plantejament del testament per aconseguir preparar correctament la nostra futura herència; adoptant aquelles mesures que ens permetin evitar situacions conflictives i, especialment, disminuir al màxim els impostos que hauran de pagar els hereus. Amb temps i una bona estratègia, l’estalvi serà considerable.