L’Audiència Provincial de Salamanca absol a un conductor que circulava amb excés de velocitat perquè els agents no li van informar dels seus drets.

En efecte, la Sentència dictada per l’Audiència Provincial de Salamanca el 5 de Desembre de 2017 dona la raó a un conductor que havia estat condemnat per un Jutjat penal de Salamanca com a autor d’un delicte contra la seguretat del tràfic, per excés de velocitat.

El Jutjat Penal havia imposat una multa de 1.620 euros i retirada del carnet durant dos anys. En el procediment va quedar acreditat que el vehicle circulava a 228 km/hora en una via limitada a 120 Km/h. Aquesta prova es va obtenir mitjançant la presa de dades del radar i la instantània fotogràfica del vehicle infractor, on es veia clarament la matrícula del cotxe.

Ara bé, la fotografia del radar prova la comissió dels fets, però no la identitat de l’autor, doncs el vehicle va ser parat per un control uns 40 quilòmetres del lloc en què es va produir la infracció -1 hora i 12 minuts després-.

L’Audiència Provincial planteja en la seva Sentència seriosos dubtes sobre l’acreditació de qui estava conduint el vehicle al moment de la infracció, doncs des que es va produir l’excés de velocitat fins al moment de la detenció, va haver-hi temps i espai suficient per admetre que, al moment de cometre’s la infracció, va poder ser conduït tant pel condemnat com per la persona que li acompanyava, i fins i tot per un tercer no identificat.

En el present cas la Sala no té en compte les manifestacions del conductor, això és, la prova auto inculpatòria del mateix no es considera vàlida i per què? perquè les manifestacions espontànies del conductor es van efectuar sense que se li haguessin llegit els seus drets.

En efecte, en el judici oral els guàrdies civils que van detenir el vehicle van reconèixer que van preguntar al condemnat “Sap vostè per què li hem parat?” i que el mateix no els va comentar res sobre que ell no fos el conductor, i que fins i tot els va preguntar per la possible multa o conseqüències de l’acció; però totes aquestes manifestacions “espontànies” es van produir ABANS que se li haguessin llegit els seus drets. Precisament després de ser informat dels mateixos, el conductor es va acollir al seu dret a no declarar.

Segons assenyala la Sala, aquest tipus de manifestacions poden valorar-se com a proves si es constata que van ser efectuades respectant totes les formalitats i garanties, sense que això succeeixi en aquest cas. En el present suposat les declaracions van ser precedides per la pregunta dels agents (Sap vostè per què li hem parat?) i era perfectament previsible que el conductor respongués a aquesta pregunta de forma auto inculpatòria.

En conclusió, els guàrdies civils van iniciar un interrogatori o cerca de la veritat sobre els fets, i en aquest cas és imprescindible que prèviament es faci una lectura de drets respecte de l’investigat, sota pena de nul·litat del resultat.