Encara que la Llei estableixi que les Indemnitzacions per acomiadament estan exemptes de tributació, si s’acorden en conciliació Administrativa o Judicial, novament, l’Agència Tributària s’ha sortit amb la seva, obligant una empresa a tributar per aquestes Indemnitzacions.

El passat 3 de juliol del present, la Sala del Contenciós de l’Audiència Nacional va dictar Sentència per la qual, de manera contrària al que estableix la norma, les Indemnitzacions acordades en Conciliació Administrativa, entre Empresa i Treballador NO estan exemptes de tributació, en entendre que no es tractava de veritables Acomiadaments, sinó d’Acords entre Empresa i treballadors.

La Sentència ara analitzada, resol el Recurs presentat per l’Empresa, enfront de la Resolució del Tribunal Econòmic – Administratiu Central (d’ara endavant TEAC), en el qual determinava que la Indemnització acordada en Conciliació Administrativa amb 15 treballadors de l’Empresa, de manera individual, reconeixent la Improcedència dels acomiadaments, no estava exempta de retenció d’IRPF.

Segons el que s’estableix en l’art. 7.e de la Llei 35/2006 de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), estan exemptes les Indemnitzacions per Acomiadament o cessament del treballador, sempre que no superin la Indemnització màxima legal establerta en l’Estatut dels Treballadors o, si escau, que no superin l’import màxim de 180.000.-€. No gaudeixen d’aquesta exempció, les Indemnitzacions establertes en virtut de conveni, pacte o contracte.

Segons recull l’Audiència Nacional, els Acomiadaments, un total de 15, mancaven de comunicació escrita, per tant, es tractaven d’acomiadaments verbals els quals, segons la normativa legal vigent, ha de comunicar-se per escrit, sent que el no lliurament de comunicació escrita d’Acomiadament, comporta la declaració de la Improcedència d’aquest.

Així les coses, els 15 treballadors van presentar paperetes de conciliació idèntiques, aconseguint, en tots els casos, acord inter – parts en la conciliació Administrativa, sense necessitat d’arribar a la via judicial, per la qual cosa, a criteri de la Sala del Contenciós, NO s’aprecien signes de litigiositat en els procediments.

Tal com recull la Sentència de la Sala, es dona la circumstància en aquests supòsits que “l’edat dels treballadors en el moment de l’extinció del contracte, estava compresa entre els 62 i els 68 anys”, això és, pròxims a la jubilació.

Respecte als imports acordats entre l’Empresa i els treballadors afectats per la fallada “la fixació de les quanties de les Indemnitzacions, en la qual no es va tenir en compte l’antiguitat dels treballadors en la plantilla, sinó el temps que als mateixos els faltava en el moment de l’acord per a aconseguir la seva edat teòrica de jubilació”.  Per tant, els imports acordats en tots els casos estaven molt per sota del que hagués correspost com a Indemnització màxima legal a cada treballador, en cas de reconeixement d’Improcedència de l’Acomiadament, excepte en un dels supòsits que, sent menor la seva antiguitat, la Indemnització pactada era major que la que corresponia legalment.

Tenint en compte tots els indicis anteriorment citats, la Sala arriba a la conclusió que “l’ocorregut respon a un pacte sobre extinció de la relació laboral sense concórrer causa d’acomiadament a partir dels indicis complementaris”.

Per tant, responent a un pacte previ entre l’Empresa i el Treballador, i no a un pacte aconseguit en el procediment judicial entre les parts, es considera que estem davant una de les exempcions recollides expressament en l’art. 7.e i, per tant, els imports satisfets NO estan exempts de retenció d’IRPF.

Aquesta fallada, si bé es pot entendre que tracta de supòsits molt concrets, pot obrir la porta al fet que, per part de l’Administració, emparant-se en aquest, es posi en dubte els acords subscrits entre empreses i treballadors en procediments d’acomiadaments, provocant una cascada de reclamacions de tributacions sobre les Indemnitzacions acordades per acomiadament, en seu Administrativa, obligant així a les parts a conciliar, en tots els casos, en seu Judicial, a fi d’evitar eventuals reclamacions.