El dret a la protecció de dades de caràcter personal, ha de prevaler per sobre del dret a la informació i a la llibertat sindical, dels representants sindicals.

Així ho ha determinat la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, en una recent Sentència de data 9 de febrer de 2021, en la qual estableix que, si bé el dret a la informació per a accedir a documentació, dels representants sindicals, recollit en l’art. 64 de l’Estatut dels Treballadors, “resulta essencial per a l’exercici de la seva labor de control i defensa dels interessos dels treballadors i treballadores”, a criteri de la Sala, aquest dret té les seves limitacions.

En el supòsit ara analitzat, la Sala resol el recurs interposat per la representació sindical, davant la denegació de sol·licitud d’informació relativa a “els nomenaments estatutaris de tots els facultatius per serveis, especificant el tipus i data d’inici de prestació del servei, incloent en aquest registre tant els nomenaments per “acumulo de tasques” com les “substitucions i altres places “no estructurals”, sense que existeixi vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical, per aquesta denegació”.

En aquest sentit, si bé l’Alt Tribunal reconeix que el Dret a la Llibertat Sindical, és un dret fonamental, segons estableix l’art. 28 de la Constitució Espanyola, el qual porta aparellat el dret a la informació, aquest dret “no està exempt de límits, perquè sabut és que els drets fonamentals no són drets absoluts ni il·limitats”.

Per tant, la Sala convé que, en el present suposat, “el límit al dret fonamental de la llibertat sindical, respecte de l’accés a documentació i informació, es produeix per un reconeixement constitucional d’un altre dret fonamental, el de la protecció de dades de caràcter personal”.

Així les coses, la sentència determina que la simple invocació d’aquest dret per la representació sindical, sense al·legar cap justificació per a la seva sol·licitud, “no pot servir d’excusa per a accedir a tota mena de documentació”.

A més, l’Alt Tribunal considera que la protecció de dades no s’aplica, únicament, per a les dades íntimes, sinó que és extensible a qualsevol dada personal, el coneixement o l’ocupació de la qual per tercers pugui afectar els drets de la persona.

Per tant, a criteri de la sala, en el present suposat accedir a la informació sol·licitada, suposaria vulnerar el dret fonamental a la protecció de dades, puix que la petició manca de fonamentació, és més, ni tan sols s’intenta vincular la sol·licitud de dades per part de la representació sindical, amb les tasques legalment atribuïdes.

En definitiva, la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, en aquest cas, prioritza el Dret a la protecció de dades, enfront del dret de llibertat sindical, encara que, en futures ocasions, haurem d’estar a les particularitats de cada cas.