A més de salari, per al càlcul de la Indemnització per Acomiadament d’un treballador expatriat, s’ha de tenir en compte el pagament dels complements, dineraris o en espècies que percep el treballador.Aquest és el criteri de la Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que ha donat lloc a la Sentència 1.316/2016, de data 14 de juny de 2016, que estableix que el càlcul de la Indemnització per Acomiadament d’un treballador expatriat, ha d’incloure tots els conceptes que percep el treballador, incloent classes d’anglès en aquest cas, ja que entenen que “donada la seva necessitat per a una major eficàcia professional”, han de considerar-se de naturalesa salarial.El cas motiu de Recurs és el d’un Director d’Expansió d’una Empresa de Construcció, que va ser expatriat a Canadà, a la data de finalització de l’Expatriació, l’Empresa va prescindir dels seus serveis, per haver finalitzat l’objecte del contracte.El treballador va interposar demanda en reclamació per Acomiadament que, que va ser estimada en primera Instància, que establint el Jutge a quo que per al càlcul de la Indemnització s’havia de tenir en compte els complements salarials i pagaments en espècies que havia percebut per la seva condició d’expatriat, tals com l’habitatge, cotxe d’empresa, asssegurança mèdica i, fins i tot, se li abonaven per part de l’Empresa les classes d’anglès que rebia.La Sala entén que tots aquests complements han de ser considerats com a base salarial per al càlcul de la Indemnització legal per Acomiadament, ja que “totes les percepcions que rebi el treballador es presumeix que integren el concepte de salari, excepte les excepcions que la norma assenyala també de forma expressa”.La Sentència ara analitzada segueix la línia Jurisprudencial del Tribunal Suprem que estableix que els complements d’expatriació han de tenir-se en compte per quantificar les Indemnitzacions per Acomiadament.En aquest sentit, la Sentència de la Sala social de l’Alt Tribunal de data 18 de novembre de 2014, en resolució de Recurs de Cassació per a la Unificació de Doctrina presentat contra la sentència estimatòria de les pretensions del treballador, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, estableix que la Indemnització “ha d’incloure el còmput del complement de mobilitat a l’estranger, que és de naturalesa salarial per no suplir despeses, ni tractar-se de dietes per desplaçament i/o manutenció i transport, sinó que pot ser considerat un complement de lloc de treball”.Així les coses, i tenint en compte que, en el cas enjudiciat pel Tribunal Suprem, a diferència de l’ara resolt pel TSJ de la Comunitat Valenciana, l’Acomiadament s’havia produït 2 mesos després de la volta del treballador a Espanya, l’Alt Tribunal ratifica la decisió del TSJ de Madrid i estableix que per al càlcul de la Indemnització, en contra del criteri que mantenia fins a aquesta data, pel qual el salari que s’havia de tenir en consideració per al càlcul de la Indemnització per Acomiadament, havia de ser el que percebia el treballador en el moment en què es produeix l’Extinció del Contracte inter–parts.En definitiva, s’ha produït un encariment de les Indemnitzacions dels treballadors Expatriats, ja que les Empreses hauran de tenir en compte totes retribucions d’aquests per al càlcul de la seva Indemnització en cas d’Acomiadament.