El conflicte sorgia en vendre un immoble urbà, llavors s’havia de determinar qui es feia càrrec de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), el venedor o bé el comprador.

L’IBI és un impost municipal que grava les finques urbanes, que es reporta a 1 de gener de cada any natural  i que ha de ser abonat pel propietari de la finca.

Fins avui, l’IBI ho pagava normalment el venedor doncs era el propietari de la finca a 1 de gener de l’any en què es procedia a la seva venda.

Davant d´això, les parts podien pactar el que volguessin i aquí sorgia la polèmica, què passava quan no existia pacte entre venedor i comprador?

Doncs bé, el tema ha quedat resolt pel Tribunal Suprem, Sala civil, en Sentència de 15 de juny de 2016.

El supòsit de fet consisteix en la transmissió de 155 places de garatge a Madrid al març de 2009, en la qual no es va pactar expressament la repercussió de l’impost i per tant el seu pagament quedava sotmès a les disposicions legals generals d’aplicació, Llei d’Hisendes Locals i, per descomptat, Codi Civil.

El venedor assumia la part proporcional de l’impost, és a dir, des del 1 de gener de l’any de la venda, fins a la data de la mateixa, març de 2009, i va repercutir al comprador la part proporcional des de març de 2009 fins a desembre d’aquest any, negant-se la compradora a abonar l’import reclamat.

En primera instància, el Jutge va determinar que el venedor tenia raó i que efectivament podia repercutir al comprador la part proporcional de l’IBI.

No obstant això, l’Audiència Provincial de Madrid va revocar la sentència i va establir que no cabia aquesta repercussió, justificant la seva decisió en el moment de la meritació de l’impost, el 1 de gener de cada any natural i que per tant qui era propietari en aquesta data havia d’assumir el pagament.

La venedora va recórrer en cassació i, efectivament, el Tribunal Suprem li ha donat la raó, si no existeix pacte sobre quina part ha de suportar l’IBI, el venedor pot repercutir al comprador la part proporcional des de la data en què es produeix la venda fins el 31 de desembre de l’any en què es produeix la transmissió.

El Tribunal Suprem sustenta la seva decisió en el que es disposa en l’article 63 de la Llei d’Hisendes Locals que adverteix de la possibilitat de repercutir l’impost, sense necessitat de pacte que així ho estableixi, realitzant-se el repartiment de l’import de conformitat als articles 1445 i següents del Codi Civil.

Conseqüència, si el comprador no vol assumir el pagament de la part proporcional de l’IBI haurà de fer constar de forma expressa en l’escriptura de compra de la finca que el venedor no podrà repercutir-li la part proporcional.