El Tribunal Suprem estableix que Hisenda no pot accedir a dispositius electrònics si vulnera drets fonamentals.

El Tribunal Suprem en sentència de 29 de setembre de 2023 ha establert que Hisenda no pot accedir als dispositius electrònics si això suposa una actuació invasiva de l’administració.

La AEAT de Múrcia va iniciar un procediment inspector i considero que l’inspeccionat no havia donat resposta o s’havia realitzat una aportació incompleta de la documentació requerida.

Així les coses, la AEAT, en aplicació de l’article 146 de la Llei General Tributària, va sol·licitar i va obtenir mitjançant acte del Jutjat de Primera Instància Núm. 5 de Múrcia l’autorització per a l’accés i còpia de les dades informàtiques, sobre la base del règim previst per a l’autorització d’entrada en un domicili, suposant que un ordinador és un lloc equiparable a aquest.

L’esmentat acte va ser ratificat per sentència del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia.

Ara, el Tribunal Suprem revoca aquesta sentència i estable que Hisenda no pot accedir i copiar les dades informàtiques d’un ordinador personal per considerar que va ser una actuació invasiva, sobre la base dels següents fonaments.

  1. Les regles d’accés a un domicili per a comprovacions tributàries són, en principi, no idònies per a autoritzar el copiat i utilització de les dades contingudes en un ordinador, quan es produeix fora del domicili i pugui afectar el contingut d’altres drets fonamentals.
  2. S’ha d’avaluar la procedència de l’autorització sobre les exigències de l’autorització d’accés a domicilis protegits per l’article 18.2 de la Constitució Espanyola, principis de necessitat, adequació i proporcionalitat de les mesures, en aquest cas, si l’actuació pot suposar l’accés a informació i dades protegides pels drets fonamentals a la intimitat personal i familiar, com succeeix aquí.
  3. L’autorització judicial no pot basar-se de mode exclusiu al relat que realitzi l’Administració, si no que ha de ser contrastada i verificada per a protegir els drets fonamentals.

Així les coses, el Tribunal Suprem conclou que, a més, no existeix rastre de la suposada escassa col·laboració de l’inspeccionat, ni es precisa que concreta informació o documentació va ser requerida i no atesa, ni tampoc se li sanciono per aquests motius, article 203 de la Llei General Tributària.

Finalment, conclou que no existeix argumentació específica que justifiqui que només era possible el coneixement de la informació fiscal necessària mitjançant la intervenció de la totalitat dels arxius informàtics, inclosos els personals o el correu electrònic, això és, que no existís un mitjà menys invasiu per a obtenir-los.