La principal mesura que s’ha imposat a Espanya per a lluitar contra l’expansió del Coronavirus ha estat la de quedar-nos a casa.

Així, en la majoria de països s’ha optat en un primer lloc per confinar a la seva població, però per a la segona fase, la denominada de “desescalada”, els governs volen utilitzar una arma invisible contra el virus: el tractament de les dades personals dels seus ciutadans.

Doncs bé, a la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital se li ha encomanat desenvolupar una sèrie d’actuacions per a verificar que estem complint amb les mesures de confinament, entre elles el rastreig dels telèfons mòbils per a geolocalitzar a les persones.

Què és la geolocalització?

  • Es tracta d’una aplicació informàtica que situa un dispositiu en un punt exacte i rastreja les seves coordenades de posicionament. Verifica que l’usuari està en la Comunitat Autònoma en la qual declara estar i podria localitzar a un subjecte que estigués en un possible parador ignorat.
  • Pretén entendre els desplaçaments que realitza la població i verificar com estan de dimensionades les capacitats sanitàries en cadascuna de les províncies.
  • L’anàlisi de moviment de les persones s’efectuaria de manera anònima i tenint en compte que s’utilitza com a mesura per a frenar la situació de pandèmia en què ens trobem.
  • Pot provocar controvèrsies jurídiques: afectació al dret a la intimitat i al de protecció de dades.

Què passa amb el nostre dret fonamental a la privacitat?

  • L’Agència de Protecció de Dades s’ha pronunciat sobre aquest tema defensant que la normativa de protecció de dades no pot ser utilitzada per a obstaculitzar l’efectivitat de les mesures implantades pel govern per a combatre la crisi, ja que és la pròpia llei qui preveu solucions per a això, sense que suposin una suspensió del dret fonamental de privacitat de les persones.
  • Per part seva, el Reglament 2016/679 de 27 d’abril de 2016 del Parlament i Consell Europeu autoritza el tractament d’informació per a finalitats humanitàries o en situacions d’emergència, com seria la situació actual de pandèmia mundial.

Tenir una legislació europea garantista i protectora no pot servir com a excusa per a limitar l’ús de les dades personals per al benefici de la societat. Per tant, aquestes mesures poden dur-se a terme, ja que ens trobem davant una clara situació excepcional en la qual, si l’ús de les dades es realitza per a combatre el coronavirus, serà un mitjà vàlid.