Un dels problemes més freqüents avui dia, és la prolongació del temps en què els fills depenen econòmicament dels seus pares.

En el cas dels aliments que es deuen pels pares als fills majors d’edat, el seu fonament és la relació de parentiu i, són de caràcter excepcional, estenent-se a l’indispensable, dins de l’àmbit soci-econòmic de cada família. En conseqüència, per aconseguir la majoria d’edat el fill no perd el dret d’aliments, que continua fins que és capaç de proveir-se a si mateix les seves necessitats, perquè adquireix la seva “majoria econòmica”.

Normalment, la pensió d’aliments ve fixada en un procés matrimonial seguit entre els pares, en el qual s’estableix una pensió d’aliments a favor del fill menor d’edat, però que continua vigent una vegada aquest aconsegueix la majoria d’edat.

Així, quan els fills es converteixen en majors d’edat, el progenitor amb el qual conviu el fill comú segueix tenint dret a percebre i administrar la pensió que està obligat a satisfer l’altre progenitor amb qui no conviu aquest fill.

Doncs bé, quan l’obligat al pagament pretén modificar o extingir aquesta pensió d’aliments, inevitablement ha d’acudir a un procés judicial de modificació de mesures per canvi de circumstàncies, contra l’altre progenitor, i l’alteració o extinció d’aquesta pensió, cas de produir-se, afectaria al propi dret d’aliments del fill.

Quan es tracta de fills majors d’edat, el dret d’aliments té un clar component de temporalitat. El principi bàsic és que cada persona ha d’atendre a la cobertura de les seves necessitats i l’excepció és que aquestes siguin ateses per un altre o uns altres.

Per aquest motiu, aquest dret a aliments del major d’edat va desapareixent conformi es compleixen anys i només roman quan existeixi alguna raó extraordinària, com seria el cas de l’incapacitat o d’aquell que tingui alguna limitació, disminució, malaltia, física o psíquica, que li impedeixi aconseguir aquesta capacitat.

Perquè subsisteixi l’obligació de pagament de pensió d’aliments a favor dels fills majors d’edat, és necessari que es donin les següents circumstàncies:

1.- Existència de necessitat del fill major d’edat

És a dir, aquells casos en què el fill major d’edat encara no hagi acabat la seva formació per causa que no li sigui imputable o per la seva falta d’aplicació en els estudis.

A més, aquesta necessitat d’aliments tampoc pot tenir com a causa la seva mala conducta o la seva falta d’aplicació al treball.

La seva quantia ha de ser proporcional a les necessitats d’aquest fill i als mitjans que disposi el pare obligat al seu pagament, modificant-se d’acord amb les variacions de necessitats i mitjans.

D’acord amb l’anterior, seria causa d’extinció de l’obligació respecte als majors d’edat, el cas que la fortuna del pare obligat a pagar els aliments s’hagués reduït fins al punt de no poder satisfer-los sense desatendre les seves pròpies necessitats i les de la seva família.

No es tracta que l’obligat al pagament manqui absolutament d’ingressos, sinó que aquests, en cas d’existir, no li permetin “subsistir”, d’acord amb el mitjà soci-econòmic familiar.

2.- Convivència del fill major d’edat en el “domicili familiar”

Perquè el fill major d’edat tingui dret a aquesta pensió d’aliments, és necessari que visqui en companyia i a costa d’un dels progenitors i no de l’altre, tingui lloc aquesta convivència en el qual ha estat el domicili familiar o en un altre qualsevol, però ha de viure amb el pare que té dret a rebre aquests aliments en nom del fill major d’edat.

En tot cas, si el fill major d’edat no viu amb cap dels pares, cessa aquesta obligació de pagament d’aliments.