La comunicació de l’empresa de l’afectació d’un ERTE de força major per causa del COVID-19, a través de correu electrònic, és procedent.

Aquest és el criteri de la Sala social de l’Audiència Nacional, recollit en la Sentència 59/2020 de 29 de juliol del present, en la qual estableix que comunicar als treballadors i treballadores la seva afectació per un ERTE de força major, a través de correu electrònic, és “un sistema adequat ateses les circumstàncies concurrents…”.

En el conflicte que ha donat lloc a la Sentència ara analitzada, un dels motius adduïts pel Sindicat demandant, pels quals sol·licitava la nul·litat del ERTE per causes de força major, derivades de la pandèmia del COVID-19, era que el mecanisme de comunicació emprat per l’empresa, a fi d’informar de la seva decisió definitiva al personal afectat, el correu electrònic, no era vàlid, ja que l’ús de diferents aplicacions i xarxes, permeten la lliure circulació d’informació de forma no fefaent.

L’empresa, va comunicar a cada empleat, de manera individual, la seva afectació per la mesura adoptada, en cas de ser aprovada aquesta per l’Autoritat Laboral competent, a través del correu electrònic, davant la impossibilitat de lliurar les comunicacions individuals de manera presencial, mitjançant el compte de correu electrònic vinculada amb el Portal de l’Empleat, tenint en compte les restriccions de circulació a causa de les mesures adoptades.

L’empresa ha aportat diferents correus electrònics remesos des d’una adreça amb domini de la companyia, constant, en alguns casos, la signatura del treballador en la casella corresponent, la qual cosa evidencia l’efectiva recepció del document.

A criteri de la Sala, aquesta comunicació compleix amb les exigències de la norma estatutària quant a la identificació de la causa del ERTE, la concreció de les mesures autoritzades, o la seva durada, alhora que es facilitava tota la informació relacionada amb la tramitació de les corresponents prestacions de desocupació, per la qual cosa es van complir les exigències d’informació.

A més, cal destacar que el propi Sindicat demandant no va negar que el personal finalment afectat va rebre les comunicacions remeses per l’empresa.

La Sala Social de l’Audiència Nacional considera que, en aquest procediment, “… no hem d’oblidar les particulars circumstàncies que van envoltar a la tramitació del ERTE en qüestió, amb un estat d’alarma declarat per Reial Decret 463/2020 de 14 de març de 2020, l’article del qual 7 limitava la llibertat de deambulació de les persones”, no estant contemplat, entre els supòsits que permetien la circulació, el desplaçar-se a l’empresa per a recollir una comunicació.0

Així les coses, la Sentència assenyala que s’ha de tenir en compte, la realitat real del moment en què es produeixen les comunicacions i, conseqüentment, considera ajustada a dret, la comunicació realitzada per part de l’empresa.