Què passa amb la pensió d’aliments que rep un fill major d’edat, de pares divorciats, que ni estudia ni treballa?Doncs que aquest fill major d’edat, comunament conegut com “nini” possiblement perdrà aquesta pensió d’aliments.Recentment, l’Audiència Provincial de Pontevedra en Sentència de 18 d’abril de 2016, ha ratificat una sentència del Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Vigo, per la qual, a sol·licitud del pare, s’extingia la pensió d’aliments d’un fill que ni estudiava, ni treballava.El supòsit de fet és el següent, el fill va deixar d’estudiar als 14-15 anys, actualment té 19 anys, i en aquest període només ha treballat 40 dies. El pare va interposar contra la mare una demanda de modificació de mesures. Quan va ser notificada aquesta demanda, el fill es va inscriure en una escola per obtenir el graduat escolar.Tant el Jutjat d’Instància, com l’Audiència Provincial, consideren provat que el fill va deixar d’estudiar perquè va voler, que ni treballa, ni ha treballat, ni ha après ofici algun, ni tampoc s’ha interessat per buscar una ocupació, tot i no tenir impediment físic o de qualsevol altre tipus per a això i per tant el pare no té perquè suportar semblant càrrega.S’ha de recordar que la pensió d’aliments a favor de fills de pares separats és d’obligatori pagament a fills menors d’edat i majors si no tenen independència econòmica i empren el seu temps a estudiar, treballar tot i que no els permeti la independència econòmica, o en alguna altra ocupació de profit.Ara bé, quan el fill no demostra la deguda aplicació o dedicació ni als estudis ni a la cerca d’ocupació laboral, el pare o mare que fan front a la citada pensió d’aliments no tenen per què suportar aquesta càrrega.L’extinció de la pensió d’aliments per les causes ressenyades, ve emparada per altres audiències provincials, com la de Barcelona en Sentència de 19 de febrer de 2001 o Madrid en Sentència de 10 d’abril de 2003.Fins i tot el Tribunal Suprem en Sentència de data 1 de març de 2001 empara la doctrina aplicada en les Sentències de referència en afirmar que mantenir la pensió d’aliments comporta el risc de falta d’incentius del fill, afavorint una situació passiva per la lluita per la vida, que podria suposar un parasitisme social.