L’accident sofert per un treballador durant el temps de descans de la seva jornada laboral ha de considerar-se com a accident de treball.Així ho entén la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, que en la seva sentència núm. 1851/2016 de data 27 de setembre, que ha resolt que la caiguda d’una treballadora durant el seu temps de descans, ha de considerar-se com a “accident amb ocasió del treball”, pel que ha de qualificar-se com a accident laboral.En el cas enjudiciat, una treballadora va sofrir una caiguda en sortir del seu centre de treball en els quinze minuts de descans, per prendre un cafè, produint-se una lesió en un colze, pel que va acudir a la Mútua laboral i aquesta, va considerar que la baixa havia de ser per Accident no laboral.Per la seva part l’Institut Nacional de la Seguretat Social, va considerar que la contingència havia de ser Accident Laboral i no IT comú.En primera Instància, el Jutjat va considerar que la situació d’incapacitat temporal de la treballadora havia de ser considerada com a accident no laboral, ja que la mateixa “…no és conseqüència del treball, doncs la caiguda es produeix en un període de descans que considera aliè al treball i que no opera tal presumpció “iuris tantum” perquè considera que l’equiparació fixada en aquell Acord (Regulador de condicions del personal d´Osakidetza – Servei Basc de Salut, que en el seu Article 27.5 equipara el temps de descans a temps de treball) no regeix en aquesta matèria de Seguretat Social i que tampoc el fet causant es produeix en el lloc de treball”.La treballadora va recórrer en Suplicació davant la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justícia del País Basc basant-se en el citat Article 27 de l’Acord Regulador de les condicions del personal d´Osakidetza.En la Sentència ara analitzada, el Tribunal recorda que l’Acord de condicions de personal, que li és d´aplicació a la treballadora, de forma expressa equipara el temps de descans a temps de treball, en la línia de les Sentències del nostre Tribunal Suprem que estableix que si l’equiparació del temps de descans al de treball està establert en el conveni col·lectiu d’aplicació o en el contracte de treball, ha d’apreciar-se que concorre el factor temporal per ser considerat l’accident com a Laboral. Igualment, la Sala assenyala en la seva Sentència la Jurisprudència de l’alt Tribunal que estableix que quan l’accident ocorre durant el descans per menjar, concorre el pressupost temporal, tot i que no es consideri com a temps equiparable al treball. De la mateixa manera, la Sala considera que “ha de qualificar-se com a derivada d’accident de treball quan la patologia present alguna connexió amb l’execució del treball, bastant que hi hagi cert grau de concurrència causal a l’esdeveniment, relació amb el treball que sempre imprescindible, però sense que sigui necessari que el treball sigui la causa major, propera o exclusiva de la patologia, sent bastant que tal causa sigui menor, remota o concausa, fins i tot pot ser coadjuvant”.Així les coses, el Tribunal conclou que, “la realitat evidencia que és ordinari o habitual aquest tipus de breu sortida en jornades que superen les sis hores de treball continuat per gaudir d’aquest tipus de descansos. Per això, no cal considerar que estiguem davant una sortida desvinculada amb el treball que fins a instants abans s’ha realitzat, sinó que, per contra, entenem concurrents tant l’element negatiu com el positiu esmentats com per poder afirmar que l’esdeveniment lesiu es va produir en ocasió del treball, sent el mateix amb causa, més o menys propera i en tot cas coadjuvant de la patologia generadora del procés d’incapacitat temporal que tractem”. I afegeix “sí que s’ha de considerar que no concorren els elements necessaris perquè operi la presumpció de laboralitat, però sí que s´ha de considerar que l’accident es va produir en ocasió del treball”.