Per al càlcul de la Indemnització d’Acomiadament Improcedent, a més del salari, ha de tenir-se en compte les aportacions a plans de pensions, l´assegurança mèdica o la de vida, així com les Stock Options.
Així ho estableix, la Sentència del Tribunal Suprem 386/2017 de 3 de maig del present, que considera que tots aquests conceptes han de ser tinguts en compte per les Empreses a l’hora de calcular la Indemnització d’un treballador acomiadat, declarat Improcedent.
En el suposat motiu de Recurs, l’Empresa va procedir a l’Acomiadament del Gerent de Negocis Regional, el qual va procedir a la seva impugnació davant el Jutjat social núm. 10 de Bilbao, el qual va declarar la Improcedència de l’Acomiadament.
Contra aquesta Sentència, l’Empresa va interposar Recurs de Suplicació que aquesta decisió de Sentència, si bé mantenia els fets provats en la Sentència objecte de Recurs i, per tant, mantenia que, tant el pla de pensions, l´assegurança mèdica i la de vida, així com els Beneficis de la venda de les Stock Options, havien de computar-se a l’efecte del càlcul d’Indemnització, rebaixava considerablement l’import establert en concepte d’Indemnització per Acomiadament en la Sentència de 1a Instància.
Així les coses, entenent l’Empresa condemnada que aquesta decisió vulnerava l’establert en l’Art. 26.2 de l’Estatut dels Treballadors, el tenor literal diu que “No tindran la consideració de salari les quantitats percebudes pel treballador en concepte d’indemnitzacions o suplerts per les despeses realitzades com a conseqüència de la seva activitat laboral, les prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social i les indemnitzacions corresponents a trasllats, suspensions o acomiadaments”, va interposar el corresponent Recurs de Cassació per a la Unificació de doctrina davant la Sala Social del Tribunal Suprem, que ha donat lloc a la Sentència ara analitzada.
Naturalesa salarial de les assegurances mèdiques, vida i pla de jubilació: salari en espècie.
L’Alt Tribunal considera que tant l´assegurança mèdica, com la de vida i els plans de pensions, no són conceptes Extra-salarials, sinó que és retribució en espècie i, per tant, salari, per tres consideracions:
- L’abonament de l´assegurança deriva d’una relació laboral i és una contrapartida a les obligacions del treballador.
- Es fa difícil considerar que la citada assegurança constitueixi un dels supòsits d’exclusió del apartat 2 del citat Art. 26 de l’Estatut dels Treballadors, doncs tot i que s’arribés a acceptar la seva naturalesa de millora de la Seguretat social (…) el que podria quedar exclòs del concepte de salari, seria, conformement a la norma legal, l’obtenció de les ulteriors prestacions o indemnitzacions derivades d’aquell benefici contractual.
- Per la qualificació fiscal de l´assegurança com a Retribució en Espècie.
En definitiva, reitera la seva doctrina anterior, entenent que preval l´establert en l’Art. 26.1 del ET que estableix que “Es considerarà salari la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte d’altri, ja retribueixin el treball efectiu, qualsevol que sigui la forma de remuneració, o els períodes de descans computables com de treball”.
La Sala del Tribunal Suprem considera que les remuneracions que percep el treballador gaudeixen de la presumpció Iuris Tantum en tant que, tot el que percep el treballador de la Relació Laboral és Salari, excepte prova de contrari, bé de que la quantitat obeeix a alguna de les raons de l’article 26.2 ET, o bé que el seu abonament té caràcter indemnitzatori.
Per tant, l’Alt Tribunal considera que el salari té “caràcter totalitzador”, doncs té qualitat salarial tot el que el treballador rep per la prestació dels seus serveis, amb independència del concepte en el qual s’aboni, la seva composició o la seva procedència, o qualitat del temps al que es refereixi.
En definitiva, tot computa a efectes de càlcul d’indemnització, tret que l’Empresa pugui acreditar que es tracta d’un pagament compensatori o Indemnitzatori.
Leave A Comment