La Sentència del Tribunal Suprem resol aquesta qüestió sobre els desplaçaments dels treballadors, clau en les relacions laborals.

El Tribunal Suprem, en la seva sentència núm. 1305/2024, estableix que, per norma general, aquests desplaçaments no computen com a temps efectiu de treball. Aquesta fallada sorgeix després d’un recurs interposat per l’empresa TK Elevadors Espanya SLU, contra una sentència prèvia de l’Audiència Nacional que havia considerat aquests desplaçaments parteix de la jornada laboral.

L’argumentació del Tribunal Suprem gira entorn de l’article 34.5 de l’Estatut dels Treballadors, que indica clarament que la jornada laboral comença i acaba quan el treballador ocupa efectivament el seu lloc de treball, excepte disposició contrària en conveni o contracte (article 34.5 ET). En conseqüència, el temps invertit a arribar des de l’habitatge al primer client, així com el retorn a l’habitatge després de finalitzar la jornada en l’última ubicació del client, no pot qualificar-se com a temps efectiu de treball si no existeixen condicions especials que justifiquin el contrari.

No obstant això, aquesta postura del Tribunal no és absoluta. En la mateixa sentència es reconeix que poden existir circumstàncies específiques que portin a considerar aquests desplaçaments com a temps efectiu de treball. Per exemple, si el treballador hagués de fer tasques preparatòries durant el desplaçament, rebre instruccions concretes o portar eines específiques proporcionades per l’empresa des del seu domicili, el temps podria arribar a considerar-se com treballat, segons el context particular que es valori en cada cas.

Aquest criteri està alineat amb l’exposat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la seva sentència de 10 de setembre de 2015 (assumpte C-266/14 “Tyco”), on s’havia determinat que el desplaçament des del domicili al primer client i des de l’últim client al domicili podia considerar-se temps de treball efectiu en determinades circumstàncies excepcionals, com la inexistència d’un centre de treball fix habitual i la dependència directa de les indicacions empresarials durant aquests desplaçaments.

En resum, la clau està a avaluar cada situació específica conforme a l’Estatut dels Treballadors, tenint en compte la jurisprudència del Tribunal Suprem i el marc europeu marcat pel TJUE. És recomanable que tant empreses com treballadors analitzin acuradament les condicions concretes d’aquests desplaçaments per a determinar correctament la inclusió o exclusió d’aquests temps dins de la jornada laboral.