En el moment d’iniciar una activitat un empresari o professional sempre sorgeix la pregunta de quines despeses són deduïbles a l’hora de determinar el rendiment net d’aquella. El simple fet de disposar d’una factura que acrediti una despesa no habilita la seva deducció en l’IRPF. El nostre propòsit és aclarir aquesta qüestió en les següents línies, d’una manera resumida. Per aprofundir en la qüestió recomanem entrar als enllaços adjunts.La normativa de l’IRPF es remet a la normativa de l’Impost sobre Societats (IS) a l’efecte de la determinació del rendiment net i, per tant, a la determinació de les despeses deduïbles (LIRPF article 28).Així, amb caràcter general, diversos requisits exigibles perquè una despesa es consideri deduïble són els següents:- Comptabilització o inscripció en els llibres-registre: per a aquells contribuents acollits al mètode d’estimació directa, normal o simplificada, la deduïbilitat fiscal de les seves despeses es troba condicionada a la prèvia comptabilització o registre dels mateixos en els llibres registres obligatoris.- Justificació: cal justificar de forma prioritària mitjançant la factura lliurada per l’empresari o professional que hagi realitzat la corresponent operació, ja sigui completa o simplificada. No obstant això, en aquells casos en què la factura no compleixi amb totes les condicions formals per considerar-se com completa, la interpretació que ha prevalgut és que la despesa és deduïble en la mesura en què es justifiqui per qualsevol altre mitjà de prova admès en Dret, atès que la factura és un mitjà de prova, però no l’únic. El fet que sigui un tiquet o factura simplificada no impossibilita la deduïbilitat.- Imputació temporal: Com a regla general, la despesa comptabilitzada i justificat s’imputa a la base imposable del període impositiu en què s’ha meritat.- Correlació amb els ingressos: Normalment l’Administració ve negant la deduïbilitat de la despesa si no està relacionat amb l’obtenció d’ingressos. A més, cal tenir en compte l’import individualitzat de les despeses, de manera que l’Administració Tributària pot considerar com no deduïbles aquells que siguin excessius o desmesurats. A continuació desenvolupem alguns dels aspectes més conflictius, incorporant exemples, així com a enllaç a la consulta vinculant de l’AEAT:

  • Vehicles. El criteri de les Consultes Vinculants estableix que perquè el vehicle pugui tenir la consideració d’element patrimonial afecte i siguin deduïbles les despeses derivades de la utilització del mateix resulta necessària la seva utilització exclusiva en les finalitats d’aquesta activitat. D’aquesta manera si el vehicle fos utilitzat tant en l’activitat, com per a fins particulars, encara que aquesta última utilització tingués un caràcter accessori i irrellevant, no tindria la consideració d’element patrimonial afecte, no resultant deduïbles les referides despeses. No és aplicable el sistema de deducció euro / km (relativa a rendiments del treball).
  • Menjars i desplaçaments. Convé que el professional disposi d’algun procediment o sistema que doni lloc a les necessàries proves per acreditar davant l’Administració tributària que les despeses, a més de reals, corresponen inequívocament a l’activitat realitzada.
  • Roba. Despeses de vestimenta per advocat. No deduïble
  • Cursos. Assistència a cursos de reciclatge o formació professional, quan siguin exigits pel desenvolupament de l’activitat. Deduïble. Màster de pràctica jurídica realitzat abans de l’inici de l’activitat professional d’advocat. No deduïble.
  • Material. Rentavaixelles adquirit per l’oficina. No deduïble l’amortització ja que no es considera una màquina específica d’aquesta activitat
  • Despeses derivades de titularitat d’immoble (p.e. amortitzacions, IBI, taxa d’escombraries, comunitat de propietaris,…) La DGT admet la deducció parcial , sempre que la part afectada sigui susceptible d’un aprofitament separat ( p.e. habitació com despatx professional ) .
  • Subministraments (p.e. electricitat, wifi, …). La resolució del TEAC, l’enllaç del qual adjuntem, estableix un canvi de criteri en admetre la deducció parcial de les despeses per a aquells autònoms que treballen des de casa. El tribunal parla d’un “criteri combinat de metres quadrats amb els dies laborables de l’activitat i les hores en què s’exerceix aquesta activitat a l’immoble”. En aquest cas, a diferència de l’anterior, no n’hi hauria prou la simple proporció en funció dels metres quadrats de l’habitatge afectes a l’activitat.

Finalment, una de les regles especials quan a despeses en l’IRPF fa referència a les primes d’assegurances de malaltia: es considera despesa deduïble per a la determinació del rendiment net en estimació directa, les primes d’assegurança de malaltia satisfetes pel contribuent en la part corresponent a la seva pròpia cobertura i a la del seu cònjuge i fills menors de vint-i-cinc anys que convisquin amb ell, amb el límit màxim de 500 euros per cadascuna de les persones abans assenyalades o de 1.500 euros per cadascuna d’elles amb discapacitat.