L’acomiadament d’un treballador en situació d’incapacitat temporal per accident de treball és NUL per discriminatori.Així ho estableix una nova Sentència del Jutjat Social núm. 33 dels de Barcelona, després de plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.La qüestió prejudicial plantejada va ser resolta per la Sala Tercera de l’Alt Tribunal Europeu, en Sentència de 1 de desembre de 2016 – assumpte C-395/15 Daouidi (ES), en establir què ha d’entendre’s per “discapacitat”, segons la Directiva Europea 2000/78.El cas motiu de Sentència és el d’un treballador, amb categoria d’Ajudant de Cuina que, després de dos mesos de baixa per accident laboral, en què es va dislocar el colze, l’Empresa va procedir al seu Acomiadament disciplinari, al·legant que no havia aconseguit les expectatives de rendiment de treball exigides per aquesta.El treballador, no estant d´acord amb aquest Acomiadament, va presentar demanda en impugnació d’Acomiadament Nul i, subsidiàriament Improcedent, la qual va recaure en el Jutjat Social núm. 33 dels de Barcelona (Magistrat Joan Agustí Maragall).Sustentava la petició de Nul·litat en la vulneració del seu dret fonamental a la integritat física, a la qual posteriorment va afegir que la causa o motiu real del seu acomiadament va ser la situació d’incapacitat Temporal derivada d’accident de treball, raó per la qual havia de considerar-se discriminatori el seu acomiadament, en aplicació de la Sentència del TJUE de 11 d’abril de 2013 (Ring), raó per la qual el titular del Jutjat va plantejar qüestió prejudicial davant el TJUE.Davant tal al·legació, la demandada va presentar oposició en aplicació de la doctrina del nostre Tribunal Suprem.Aquesta sentència, que no hem d’obviar que és en primera Instància, contravé la doctrina del Tribunal Suprem en relació a l’Acomiadament d’un treballador en situació d’Incapacitat Temporal que, en el supòsit que l’Empresa entengui que existeix falta de rendibilitat en el manteniment del lloc de treball, podria ser declarat Improcedent, però mai nul, serveixi com a exemple la Sentència de la Sala social del nostre Tribunal Suprem de data 12 Juliol de 2004. Segons la Sentència aquí analitzada, aquest criteri de l’Alt Tribunal ha donat lloc al fet que molts Empresaris, acomiadin sense causa objectiva alguna a un treballador, pel simple fet d’estar en situació d’Incapacitat Temporal, assumint el cost de la Indemnització legal que li correspongui.Així les coses, el Jutjat d’Instància conclou que l’acomiadament del treballador accidentat, gairebé dos mesos després de l’accident i quan seguia de baixa mèdica, constitueix una discriminació directa per raó de discapacitat o, en tot cas, indirecta perquè el seu acomiadament ha suposat una “barrera” en impedir la seva recuperació, i amb ella, la seva participació en igualtat de condicions en la vida professional, per que entén que ha de modificar-se la doctrina jurisprudencial, respecte als Acomiadaments en situació d’Incapacitat Temporal, ja que “la perspectiva estrictament funcional d’incapacitat per al treball, que fa que el manteniment del contracte de treball de l’actor no es consideri rendible per a l’empresa,” haurà de cedir, necessàriament, davant la prohibició de discriminació per discapacitat -directa i indirecta- establerta en la Directiva, almenys quan aquesta “incapacitat” pugui esdevenir “duradora”, quan la causa de l’Acomiadament sigui la situació de “discapacitat” del treballador (Article 2 Directiva 2000/78/CE).La decisió de la Sentència estableix que, tenint per acreditat que el motiu de l’acomiadament operat per l’Empresa és la situació d’Incapacitat Temporal del Treballador que, a més, no seria de curta durada (actualment l’actor ha sol·licitat la declaració d’Incapacitat Permanent Total), per que ha de ser considerada una “limitació duradora” i, per tant, una situació de “discapacitat”, en aplicació de l’establert en la Directiva 2000/78, per tant, l’acomiadament ha de ser declarat NUL de ple dret.