En un tovalló, per telèfon o per carta, és igual la forma en la qual s’hagi signat el contracte, les parts estan obligades a complir-lo.

El Codi Civil estableix en el seu article 1.279 el principi de llibertat de forma: un contracte pot celebrar-se de qualsevol manera i les parts estaran obligades a complir-lo.

Un exemple de l’anterior és potser el tovalló més famós del món, aquella que l’any 2000 van signar els representants del futbolista Lionel Messi i els del Futbol Club Barcelona després d’una trobada informal en un Bar.

Perquè un contracte sigui vàlid han d’existir tres elements essencials: consentiment, objecte cert i causa.

  • Consentiment: cal que hagi estat donat per una persona amb capacitat suficient per a contractar i que sigui lliure, sense haver intervingut violència o intimidació.
  • Objecte cert: podrà consistir a donar, fer o no fer alguna cosa o prestar algun servei.
  • Causa: és el motiu pel qual les parts han decidit celebrar-lo.

I la forma del contracte?

  • No és un element essencial, i aquest existeix des que una o diverses persones consenten a obligar-se respecte d’una altra o altres. Com estableix l’article 1.091 del Codi Civil, els contractes tenen força de llei entre les parts, la qual cosa implica que neixen per a ser complerts.
  • La forma no determina la validesa, però juga un paper molt important a l’hora de provar l’existència d’un contracte: si llogo un cotxe de manera oral, sense cap document que l’acrediti, i després l’arrendador em denuncia per sostracció del vehicle, com demostro que posseeixo un títol legítim per al seu ús?
  • En determinats casos, serà necessari formalitzar-los mitjançant documents públics, que són aquells signats per un notari i que prevalen sobre els privats a nivell probatori. A més, són els únics que poden accedir al Registre de la Propietat, adquirint així publicitat i valor enfront de tercers.
  • Un exemple de contractes que requereixen per a la seva validesa la forma de document públic seria, entre altres, l’acceptació d’herència, els poders a tercers o la hipoteca.

Resulta aconsellable que la compravenda i la donació d’immobles s’efectuïn sempre en document públic. En cas contrari, no podran accedir al Registre de la Propietat i a ulls de la resta del món l’immoble continuarà pertanyent a la persona que consti com a titular en el Registre, que probablement serà el venedor.