El Tribunal Suprem condemna a una persona que es va apropiar d’una herència quan aquesta encara no havia estat acceptada per l’hereu.

En efecte, la Sentència del Tribunal Suprem de 29 de novembre de 2023 confirma la condemna a la dona que es va apropiar de l’herència del seu germà, al·legant que l’hereu, que era el seu nebot, fins i tot no havia acceptat l’herència.

La condemnada, era cotitular del compte bancari en la qual el seu germà tenia els seus estalvis i quan va morir, en concret, el mateix dia de la defunció i durant els cinc dies següents, va efectuar una sèrie de reintegraments per un import total de 60.000 euros, deixant el compte pràcticament buit.

El mort tenia un fill amb el qual no havia tingut cap relació des de la infància, i aquest era l’hereu.

La germana al·legava en la seva defensa que:

  • va disposar dels diners abans que el fill del difunt acceptés l’herència i que, si aquest la repudiava, li acabaria corresponent a ella.
  • mentre l’herència es troba “jacent”, això és, quan encara no s’ha produït la seva acceptació per l’hereu, és aplicable l’exempció de responsabilitat penal per relació familiar prevista en l’article 268 del Codi Penal que literalment diu:

Estan exempts de responsabilitat criminal i subjectes únicament a la civil els cònjuges que no estiguessin separats legalment o de fet o en procés judicial de separació, divorci o nul·litat del seu matrimoni i els ascendents, descendents i germans per naturalesa o per adopció, així com els afins en primer grau si visquessin junts, pels delictes patrimonials que es causessin entre si, sempre que no concorri violència o intimidació, o abús de la vulnerabilitat de la víctima, ja sigui per raó d’edat, o per tractar-se d’una persona amb discapacitat.

És a dir, pretenia acollir-se a la seva relació de germana del mort, perquè se li apliqués aquesta eximent i així evitar que se li pogués condemnar en via penal.

El Tribunal Suprem, no obstant això, determina que:

  • Des del moment de la defunció i fins al moment de l’acceptació de l’herència, el patrimoni del mort es converteix en “herència jacent”, això és, en una entitat econòmic-patrimonial autònoma.
  • L’apropiació de la “herència jacent” és delicte, encara que no es conegui encara qui acceptarà l’herència.
  • A conseqüència de la mort del germà, desapareix la possibilitat d’aplicar l’eximent de l’article 268 del Codi Penal perquè no existeix cap relació de parentiu amb l’herència jacent.