Una càmera, encara que sigui falsa, també vulnera el dret a la intimitat.

Efectivament, la instal·lació de càmeres falses amb finalitats dissuasius, també suposa una intromissió a la intimitat d’aquells que es creuen observats, encara que no es reculli cap imatge.

Així ho ha establert la Sala Primera del Tribunal Suprem en una recent sentència de 7 de Novembre de 2019 en la qual ha confirmat una resolució anterior de l’Audiència Provincial de Balears que condemnava a una societat per intromissió il·legítima en la intimitat d’un denunciant, al jardí del qual apuntava una càmera falsa.

El sentir-se apuntat per la càmera, encara que falsa, coartava la seva llibertat d’actuació i per tant vulnerava la seva intimitat.

El cas analitzat en la Sentència era el següent:

Una empresa propietària d’una finca contigua a la del demandant, va instal·lar dues càmeres de seguretat que eren una simple carcassa alimentada per una bateria, no aptes per a gravar, i per tant amb una mera funció dissuasiva.

El demandant, abans d’interposar demanda judicial, va formular denúncia davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades –AEPD-, que va arxivar l’expedient.

El jutjat de primera instància nº3 d’Eivissa va desestimar la demanda, no obstant això, l’Audiència Provincial de les Illes Balears va revocar la seva decisió, apreciant l’existència d’intromissió il·legítima en la intimitat del demandant.

El Tribunal Suprem confirma en la seva Sentència aquesta decisió, recordant que almenys una de les càmeres, per la seva orientació cap al jardí exterior de l’habitatge, possibilitava que el demandant i la seva família poguessin sentir-se observats en la seva pròpia parcel·la, no sols en l’entrada i sortida de la finca.

La situació, per tant, era objectivament idònia per a coartar la seva llibertat en l’esfera personal i familiar, ja que qui se sent observat fins a aquest extrem no es comportarà igual que sense la presència de càmeres, és a dir, tal com exposa el tribunal literalment en la seva resolució:

“(…) el dret del demandant a la tranquil·litat de la seva vida privada comprèn també el de no haver de suportar una incertesa permanent sobre si la càmera orientada cap a la seva finca és o no operativa, perquè la seva aparença externa li impedeix comprovar-lo, i en canvi, la demandada sempre tindria la possibilitat de substituir la càmera no operativa per una altra operativa”.