El Jutjat de Primera Instància núm. 31 de Barcelona ha declarat la nul·litat de nou clàusules d’un contracte d’arrendament del fons d’inversió Azora.

La sentència de 9 de gener de 2023, arriba prop de dos anys després de la demanda interposada per una veïna de Granollers contra el fons d’inversió Azora, gran tenidor d’habitatges en règim de lloguer a Espanya, amb al voltant de 13.000 immobles en propietat.

La demandant va rebre un burofax en 2020 de Azora en el qual li anunciava una pujada desorbitada en el preu del seu lloguer: de pagar 690€ al mes, passava a fer front a 1.100€, per la qual cosa va decidir exercitar una acció de nul·litat parcial de determinades clàusules del contracte d’arrendament.

En concret, el jutjat ha declarat la nul·litat de les següents clàusules contractuals:

  • Clàusula 2a, que permetia la possibilitat de retenir l’import de la fiança, per l’existència de desperfectes mínims.
  • Clàusula 4a, que imposava una penalització econòmica del 300% del preu diari del lloguer per la demora en el lliurament de claus.
  • Clàusula 6a, que imposava la renúncia de drets a l’inquilí en el cas de la interrupció de subministraments per causa aliena a l’arrendador, que s’excusava així de garantir les condicions d’habitabilitat.
  • Clàusula 10a, que habilitava al propietari a realitzar visites periòdiques a l’habitatge per a comprovar el seu estat.
  • Clàusula 12a, que permetia no retornar cap quantitat desemborsada per l’inquilí en cas de resolució imputable a l’arrendador.
  • Clàusula 13a, que imposava una sèrie de despeses per incompliment.
  • Clàusula en l’addenda del contracte, que imposava el pagament de l’assegurança d’impagament de rendes a l’arrendatari.
  • Clàusula en l’addenda del contracte, que vulnerava la prohibició d’incrementar la renda més enllà de l’IPC a partir del tercer any, per infracció de l’article 18 de la LAU, i permetia a Azora aplicar un increment del 30% del preu del lloguer a partir del tercer any de contracte.

En la seva sentència, la Magistrada-Jutge destaca que amb aquesta “tàctica contractual”, l’arrendadora evita aplicar la llei, que impedeix revisions de renda que superin l’IPC, i el que pretén en realitat és provocar que l’arrendatari es vagi de l’habitatge.

És la primera vegada que un jutjat del nostre país condemna la inclusió de clàusules abusives i que generen desequilibris entre arrendadors i arrendataris; i pot ser un precedent per a milers de famílies en situacions similars: suposa el convenciment que determinades clàusules, a pesar que s’hagin signat per les dues parts, són abusives i poden ser suprimides d’un contracte d’arrendament.