El Tribunal Suprem avala la decisió d’una Comunitat d’instal·lar càmeres en les zones comunes per a protegir la seguretat.

La recent Sentència de 23 d’octubre de 2024 considera que la mesura consistent en la col·locació d’una càmera de seguretat és proporcional i està totalment legitimada.

En el cas analitzat, la demandant va interposar una demanda contra la Comunitat de Propietaris en considerar que la col·locació de càmeres de videovigilància per a evitar que es produïssin actes vandàlics, vulnerava el seu dret a la intimitat, sol·licitant que fossin retirades, així com una indemnització de 2.500 euros per mal moral.

La Comunitat de Propietaris demandada, va contestar que l’acord es va adoptar amb el vot favorable de la resta dels veïns i que les càmeres no captaven imatges de l’interior dels habitatges, a més les imatges gravades només podien ser visionades per l’administrador de finques.

La Sentència del Jutjat de Primera Instància de Madrid va desestimar la demanda. La demandant va recórrer en apel·lació i l’Audiència Provincial va tornar a desestimar.

Finalment, la demandant va recórrer en cassació davant el Tribunal Suprem, que, en la línia dels anteriors tribunals, desestima la seva pretensió, sobre la base de les següents argumentacions:

  • Les càmeres només capten les zones comunes de l’edifici, no permeten captar imatges a l’interior de l’habitatge de la demandant.
  • La captació d’imatges de les zones comunes exigeix un títol legitimador i en aquest cas existeix, ja que la col·locació va ser autoritzada per acord de la Junta de Propietaris i estava justificada per l’esdeveniment d’actes de vandalisme en l’edifici amb anterioritat a la instal·lació

En conclusió:

L’afectació al dret a la intimitat personal i familiar de la demandant no és desproporcionada perquè:

  • La instal·lació de les cambres era coneguda per tots els veïns, entre ells la demandant.
  • Només es capten imatges de les zones comunes de l’edifici.
  • Les cauteles per a custodiar les imatges són les adequades.