És molt freqüent que tant arrendadors com a inquilins tinguin dubtes de les seves obligacions tributàries en llogar un bé immoble. Cal aplicar IVA o IRPF? Ho analitzem.Per analitzar aquesta fiscalitat convé recordar que la Llei d’arrendaments urbans recull dos tipus de contracte en funció de l’ús que se li vagi a donar a l’immoble, diferenciant aquells destinats a l’ús d’habitatge, i aquells dels quals l’ús és diferent del d’habitatge (local comercial, oficines, contractes de temporada, etc.). Vegem-los: Lloguer d’habitatge:L’arrendament d’edificis o parts dels mateixos destinats a l’habitatge, inclòs garatges i annexos accessoris (si formen part del contracte del lloguer), està EXEMPT d’IVA (Art. 20.1.23 Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit). Així mateix, l’arrendatari tampoc ha de practicar ni ingressar en Hisenda cap retenció.L’arrendador té l’obligació fiscal de fer constar a les seves declaracions de la Renda els ingressos percebuts. Lloguer de Local comercial:El lloguer de locals constitueix en tot cas una activitat econòmica, estant SUBJECTA i NO EXEMPTA a IVA. Existeix l’obligació per part de l’arrendador d’emetre factura a l’inquilí en la què aparegui la Renda i l’IVA. Per a això és necessari que prèviament l’arrendador s’hagi donat d’alta, mitjançant la presentació de l’alta censal a Hisenda (Model 036-037).Solament en el cas que l’arrendador sigui persona física, i l’arrendatari estigui inclòs en un dels supòsits de l’article 76 del Reglament de l’IRPF, es procedirà a practicar la retenció d’IRPF. En resum, estaran obligats a practicar retenció d’IRPF els següents arrendataris:– Persones Jurídiques.– Entitats en règim d’atribució de rendes (Comunitats de béns, societats civils, …)– Comunitats de Propietaris.– Persones físiques que siguin empresaris o professionals si desenvolupa en ell la seva activitat.Si l’arrendador està sotmès a l’Impost de Societats (IS) l’inquilí no practicarà retenció alguna amb càrrec a l’IRPF, sinó amb càrrec a l´IS.La normativa estableix que la retenció es practicarà sobre tots els conceptes que l’arrendatari satisfaci a l’arrendador, exclòs l’IVA. La retenció sobre aquest tipus de rendiments no solament opera sobre el concepte de la renda, sinó també sobre les quantitats assimilades a aquesta i qualsevol un altre crèdit que l’arrendador repercuteixi a l’arrendatari (llum, aigua, despeses de comunitat, etc).Supòsits en els quals no existeix obligació de practicar retenció per part de l’arrendatari:

1.- Quan es tracti d’arrendaments d’habitatge per empreses per als seus empleats.

2.- Quan la Renda satisfeta per l’arrendatari a un mateix arrendador no superi els 900 euros anuals.

3.- Quan l’activitat de l’arrendador estigui classificada en algun dels epígrafs del grup 861 de la secció Primera de les Tarifes de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) i la suma del valor cadastral dels immobles afectes a l’activitat d’arrendament supera els 601.012,10 euros. En tal cas, haurem de sol·licitar a l´AEAT un certificat d’exoneració de retenció que servirà com a justificant acreditatiu enfront dels arrendataris. A partir d’aquest moment l’arrendatari no té l’obligació de practicar la retenció.

4.- No es practicarà retenció en els casos en els quals l’arrendador sigui un dels esmentats en l’article 9.1 de la llei de l’Impost de societats, és a dir, quan l’arrendador sigui Administració Pública.

5.- El lloguer d’immobles rústics mai genera obligació de retenir (V2485-13).

Quant a l’IVA, formen part de la base imposable tant la renda com les altres despeses repercutides a l’inquilí (IBI, despeses de comunitat, subministraments, etc…)