Resulten molt freqüents els conflictes entre socis que posseeixen el mateix percentatge d’una companyia, produint-se en aquests supòsits els denominats bloquejos societaris.

Podem parlar de bloqueig societari quan una empresa es paralitza com a conseqüència de la impossibilitat d’adoptar acords pel conflicte dels seus socis i aquesta paralització no és puntual sinó continuada.

Habitualment els conflictes entre socis que porten a situacions de bloqueig es donen en petites i mitjanes empreses, així com en societats familiars integrades per dos socis o dos grups de socis amb el mateix percentatge de capital social.

La solució jurídica a aquesta situació és la dissolució obligatòria regulada en l’article 363.1.d) de la Llei de Societats de Capital que disposa que la societat haurà de dissoldre’s per la paralització dels òrgans socials de manera que resulti impossible el seu funcionament.

La dissolució és l’acte jurídic que obre el procés de liquidació que dóna lloc a l’extinció d’una companyia, transformant la seva habitual activitat lucrativa en una activitat de liquidació de la mateixa.

Per evitar acudir a la solució legal prevista que, com hem vist, no és una altra que la dissolució, es recomana tenir previstos certs mecanismes per evitar una hipotètica situació de bloqueig. Com sempre, el millor és prevenir, però com podem aconseguir evitar el bloqueig en la presa de decisions d’una societat?

Existeixen diferents possibilitats que han de ser considerades, diferenciant-les entre les que són anteriors o posteriors al bloqueig:

Anteriors al bloqueig:

  • Pactar en estatuts o pactes parasocials que algun conseller tingui un vot diriment.
  • Pactar el dret de separació dels socis.

Posteriors al bloqueig:

  • Opcions de compra o venda a favor d’un o diversos socis.
  • Reestructuració a través d’una escissió.