L’objectiu de la constitució d’un patrimoni protegit és satisfer les necessitats vitals, presents i futures, dels fills i parents propers amb discapacitat.

Aquesta figura està regulada en la Llei 41/2003, en la qual s’adopten un sèrie de mesures per afavorir les aportacions a títol gratuït als patrimonis protegits, constituint-se així en una alternativa a les possibilitats tradicionals de transmissió de béns, sigui herència o donació. És important destacar que al marge de la normativa estatal, existeixen disposicions autonòmiques, com per exemple, en el cas de Catalunya, Llei 25/2010 i el Decret 30/2012. Aquesta complexitat normativa ha estat un obstacle per a la institució d’aquesta figura.

L’Agència Tributària realitza comprovacions sobre la tributació i compliment d’obligacions formals per a l’aplicació del règim fiscal. Per això, tractarem d’abordar en les següents línies les principals qüestions, cridant-los l’atenció sobre la conveniència d’un assessorament més personalitzat per analitzar cada cas particular.

Des del punt de vista jurídic, el conjunt de béns que conformen el patrimoni protegit està sotmès a un règim especial d’administració, supervisió i també, de tributació. Es tracta d’un Patrimoni que és independent del patrimoni personal de la persona discapacitada, mancant el mateix de personalitat jurídica pròpia.

La normativa estatal disposa que poden ser beneficiaris d’un patrimoni protegit:

  • Les persones afectades per una minusvalidesa psíquica igual o superior al 33 %.
  • Les persones afectades per una minusvalidesa física o sensorial igual o superior al 65%.

El grau de minusvalidesa haurà d’acreditar-se mitjançant certificat administratiu o resolució judicial.

Poden constituir un patrimoni protegit:

  • El propi beneficiari, si té capacitat per obrar suficientment.
  • Els seus pares, tutors o curadores quan la persona amb discapacitat no tingui aquesta capacitat.
  • Qualsevol altra persona amb interès legítim (p.e. avis), amb determinades condicions.

Tant la constitució com les aportacions posteriors ha de fer-se mitjançant escriptura pública, es pot fer almenys una vegada a l’any, amb totes les aportacions realitzades. No es poden fer aportacions amb caràcter previ.

Les aportacions poden ser dineràries o no dineràries.

El tractament fiscal dels patrimonis protegits és el següent:

  • IRPF. Persona que aporta: reducció a la base imposable, de manera anàloga a Planes de Pensions, per a parents en línia recta o col·lateral fins a 3er grau, cònjuge i tutors o acollidors, per una quantia màxima de 10.000 euros anuals per aportant, com a màxim per tots 24.250 euros. Si es vol aportar un immoble, per no superar aquest límit, es poden fer percentatges de propietat anualment. Les aportacions que excedeixin dels límits previstos donaran dret a reduir la base imposable dels quatre anys següents.
  • IRPF. Persona discapacitada que rep: tributa com a rendiment del treball fins a l’import de 10.000 euros per cada aportant, en conjunt 24.250 euros anuals, si bé estan exemptes fins a un import màxim conjunt de 3 vegades el IPREM (per 2017, 22.558 euros), segons estableix l’article 7.w de la Llei d’IRPF.
  • Impost sobre Successions i Donacions. Persona discapacitada que rep: no formarà part del fet imposable de dita imposada la part per al perceptor que tingui la consideració de rendiments del treball. Per exemple, si es rep un immoble valorat en 100 mil euros, només tributaran 90 mil euros, com a Catalunya, amb reducció addicional del 90%, segons article 56 LISD.
  • Plusvàlua Municipal (IIVTN). Persona tercera que aporta: en cas d’aportació d’immoble, tributa sense bonificacions.

Les rendes derivades de patrimonis protegits, com per exemple, un immoble que es lloga, no té cap tractament especial. Això puc suposar que el discapacitat es vegi obligat a presentar declaració d’IRPF, amb la conseqüent pèrdua per als pares o descendents de l’aplicació de reduccions familiars establertes.

Les societats també poden fer aportacions a patrimonis protegits de treballadors, dels seus parents, baix determinades condicions.

Finalment, amb caràcter anual s’ha de presentar una declaració informativa en la qual s’indiqui la composició del patrimoni, les aportacions rebudes i les disposicions realitzades durant el període impositiu.

Exemple: matrimoni que constitueix a favor del seu fill discapacitat un patrimoni protegit aportant cadascun 10.000 euros anuals.

Tributació de pares (aportants): reducció a la base imposable dels pares de 10.000 euros (cadascun). L’estalvi fiscal està en funció del marginal.

Tributació del fill:

IRPF: no tributa al no superar 22.558 euros (*3 IPREM).

IMPOSAT DONACIONS: no tributa al no superar els 24.250 euros.