Des del dia 26 d’octubre de 2021 fins avui, s’han succeït una sèrie de canvis normatius que afecten l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, comunament denominat “Plusvàlua Municipal”.

Inconstitucionalitat d’uns certs articles de l’Impost de Plusvàlua

La Plusvàlua municipal és un impost que és present en operacions jurídiques tan habituals com compravendes, donacions i herències i és una de les principals fonts de finançament dels Ajuntaments, d’aquí el renou generat des que es va tenir coneixement de la part dispositiva de la Sentència del Tribunal Constitucional de 26 d’octubre de 2021.

La citada Sentència 182/2021 de 26 d’octubre declara la inconstitucionalitat i nul·litat dels articles que permeten determinar la base imposable per a calcular l’import a pagar – articles 107.1 2º pfo., 107.2.a) i 107.4 -. Si aquesta manera de càlcul és nul, no hi ha base imposable i sense base imposable no es pot liquidar i cobrar aquest impost.

Necessitat d’introducció de modificacions en l’Impost

El Tribunal Constitucional ressalta en la seva Sentència que el legislador ha de dur a terme les adaptacions necessàries per a adequar l’Impost de Plusvàlua a la Constitució i en concret al seu article 31.1 que prohibeix el caràcter confiscatori dels tributs.

Atès aquest mandat del Tribunal, es va publicar el 9 de novembre en el BOE el Reial Decret Llei 26/2021 de 8 de novembre pel qual s’adapta l’Impost a la jurisprudència del Tribunal Constitucional , sense efectes retroactius.

En conseqüència, a partir del 10 de novembre de 2021, data d’entrada en vigor del Reial Decret, existeixen dues opcions per a calcular la base imposable de l’impost, podent el contribuent triar la que més li beneficiï i possibilitant-se així una major adequació a la realitat.

Límit dels efectes de la Sentència

La Sentència 182/2021 de 26 d’octubre limita els efectes de la seva declaració d’inconstitucionalitat i assenyala que, encara que els citats articles de la llei siguin nuls, només es permetrà la revisió d’aquelles liquidacions o autoliquidacions que el dia 26 d’octubre de 2021 estiguessin recorregudes o impugnades.

Això suposa privar del dret a impugnar o recórrer a aquell contribuent que encara està en termini per a fer-ho, si no ho ha fet abans del 26 d’octubre de 2021.

Així, per exemple, un contribuent que ha satisfet una autoliquidació d’una plusvàlua el 13 de febrer de 2021 té dret a impugnar-la fins al 13 de febrer de 2025, no obstant això, segons el que es disposa en la Sentència del Tribunal Constitucional, si no ha impugnat abans del 26 d’octubre de 2021, ja no podria fer-ho.

Aquesta limitació ha generat nombroses crítiques entre els juristes i és per això que la majoria de despatxos estem plantejant impugnacions d’autoliquidacions respecte de les quals encara no han transcorregut quatre anys, ja que en cas que aquesta impugnació prosperi, això implicaria l’obtenció de la devolució de l’import satisfet a l’Ajuntament.