En la ruptura d’una parella, quan la custòdia de menors s’atribueix a un dels dos progenitors, l’altre sol venir obligat a pagar al cònjuge una pensió d’aliments.

Cal saber que l’impagament de la pensió d’aliments constitueix un delicte recollit en l’article 227 del Codi Penal.

No obstant l’anterior, el Jutjat penal núm. 3 de Palma ha dictat la sentència núm. 107/2021 de data 3 de març de 2021, per la qual s’absol a un pare per l’impagament de la pensió d’aliments.

L’acusat és un treballador d’hostaleria en temporada d’estiu i els seus ingressos són mínims. Pagava segons la seva capacitat econòmica de manera periòdica.

Se li reclamava un any de presó i 30.000 euros per quotes impagades.

El Jutjat sustenta l’absolució esmentada en què no existien proves de la voluntat de no pagar. Pagava en funció de les seves possibilitats econòmiques.

Aquest extrem, el de la voluntarietat de l’impagament, és essencial, perquè constitueix un dels requisits que exigeix el Tribunal Suprem per a apreciar l’existència de delicte. Ha de ser un impagament dolós.

En aquest cas, queda acreditat que el pare no va impagar per voluntat pròpia i en perjudici del menor, sinó que les seves circumstàncies econòmiques no li permetien pagar més del que efectivament realitzava en els seus pagaments periòdics.