Existeix la falsa creença que tot enregistrament vulnera el dret a la intimitat de la persona que està sent gravada.

Davant això, és necessari aclarir quan l’enregistrament d’una conversa pot ser delicte per atemptar contra un dret fonamental i quan pot ser una prova vàlida per a utilitzar-la en un judici.

ENREGISTRAMENT D’UNA CONVERSA EN LA QUAL INTERVÉ LA PERSONA QUE GRAVA

  • Aquest enregistrament és lícit i no vulnera drets fonamentals: ni el dret a la intimitat ni el dret al secret de les comunicacions.
  • La jurisprudència en aquest sentit és pacífica i va ser establerta pel Tribunal Constitucional en la sentència 114/84 de 29 de novembre: no hi ha secret per a aquell a qui la comunicació es dirigeix, i que lliurement ha decidit manifestar el que consideri.
  • Qui empra durant la seva conversa un aparell que permet gravar, copiar o conservar aquella conversa, no està violant el secret de les comunicacions, excepte casos excepcionals en què el contingut de la conversa afectés la intimitat personal o familiar d’un dels interlocutors.

ENREGISTRAMENT D’UNA CONVERSA EN LA QUAL NO INTERVÉ LA PERSONA QUE GRAVA

  • La jurisprudència assenyala que qui grava una conversa d’un tercer, sense el seu consentiment i sense ser part d’aquesta, atempta contra el dret al secret de les comunicacions reconegut en l’article 18.3 CE.
  • La conversa no es dirigeix al que grava, és una conversa privada entre altres interlocutors, i això ja suposaria un delicte.
  • Perquè aquesta conducta anés lícita hauria d’estar autoritzada pels propis intervinents o basada en una ordre judicial fonamentada, limitada en el temps i amb una fi concreta.

POT APORTAR-SE UN ENREGISTRAMENT COM A PROVA EN UN JUDICI?

  • La llei admet com a mitjans de prova la reproducció de la paraula o la imatge, excepte en aquells casos en els quals hagin estat obtinguts violant algun dret fonamental de la part afectada, i en aquest cas seria rebutjada.
  • La jurisprudència majoritària segueix aquesta tesi, i la recent Sentència del Tribunal Suprem, Sala Segona número 623/2020, de 19 de novembre, ha determinat que podran aportar-se aquests enregistraments en un procediment judicial, i hauran de ser considerades proves vàlides, sempre que en la conversa participi la persona que les ha gravat.

En definitiva, quan una persona emet voluntàriament una opinió o secrets al seu interlocutor, sap per endavant que es despulla de les seves intimitats i les transmet al que escolta, que podrà gravar aquesta conversa, sense que l’enregistrament com a tal vulneri el secret a les comunicacions.