Segons una nova sentència, no han de tributar en l’IRPF els interessos de demora rebuts de les administracions tributàries per ingressos indeguts.

Amb caràcter general, quan el contribuent té dret a la devolució d’ingressos indeguts, tant si el procediment s’ha iniciat a instàncies de l’obligat tributari com a instàncies de l’administració, juntament amb aquesta devolució, l’administració ha de liquidar els corresponents interessos de demora d’acord amb l’apartat 2 de l’article 32 de la LGT, tal com estableix l’article 221.5 de la LGT.

A tall d’exemple, recordem que els casos més habituals en els quals l’Agència Tributària paga aquests interessos de demora són:

  • Quan el contribuent abona una liquidació tributària amb la qual no està d’acord i que recorre amb èxit.
  • Quan el contribuent presenta una sol·licitud de rectificació i devolució d’ingressos indeguts, en considerar que l’autoliquidació el va perjudicar.

En aquesta situació, el contribuent havia de tributar per aquests interessos de demora cobrats. S’havien d’integrar en la base imposable de l’estalvi com a guanys patrimonials de la seva declaració de la renda, encara que en realitat tenien naturalesa indemnitzatòria com a compensació pel retard.

Es dóna la circumstància que alguns magistrats ja havien dictaminat en contra del criteri d’Hisenda deixant lliures de tributació aquests interessos. Però no ha estat fins al 3 de desembre de 2020 quan el Tribunal Suprem s’ha pronunciat sobre aquest tema en la Sentència 1651/2020.

En aquesta s’aclareix que “quan es retornen al contribuent uns interessos suportats per ell mateix indegudament, compensant-los, no existeix tal guany patrimonial, sinó que es produeix un reequilibri, anul·lant la pèrdua abans soferta”.

Així mateix, el Tribunal conclou que “els interessos de demora abonats per l’Agència Tributària en efectuar una devolució d’ingressos indeguts no estan subjectes a l’IRPF”.

Aquesta sentència obre la porta a sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts a aquells contribuents que van tributar en la seva declaració de l’IRPF pels interessos cobrats en els últims quatre anys. Es donarà la curiosa paradoxa que aquesta devolució, al seu torn, els generarà nous interessos al seu favor que també estaran no subjectes i, per tant, no hauran de tributar per ells.