El Tribunal Suprem ha tirat per terra el criteri administratiu de la AEAT en matèria d’exempció per reinversió d’habitatge habitual, en el cas nova adquisició amb finançament aliè.
L’art. 36 del text refós de la Llei de l’IRPF disposa que “podran excloure’s de gravamen els guanys patrimonials obtinguts per la transmissió de l’habitatge habitual del contribuent, sempre que l’import total obtingut per la transmissió es reinverteixi en l’adquisició d’un nou habitatge habitual en les condicions que reglamentàriament es determinin”.
Per la seva part l’art. 39 del Reglament de l’IRPF estableix que quan per a adquirir l’habitatge habitual transmès el contribuent hagués utilitzat finançament aliè, es considerarà com a import total obtingut en la transmissió, el valor de transmissió, en els termes previstos en la Llei de l’Impost, menys el principal del préstec pendent d’amortitzar.
Igualment, el Reglament contempla un supòsit d’exempció parcial, en el cas que l’import de la reinversió fos inferior al total obtingut en l’alienació, solament s’exclourà de gravamen la part proporcional del guany patrimonial que correspongui a la quantitat efectivament reinvertida en les condicions assenyalades anteriorment.
S’adjunta enllaç de la pàgina de la AEAT on es desenvolupa aquesta matèria:
Fins a aquest punt no hi ha discussió. El motiu de la controvèrsia, segons cita la Sentència és que “l’Administració realitza una interpretació del concepte de reinversió de naturalesa pràcticament física, entenent que es tracta d’un trasllat d’un flux monetari d’un origen a una destinació predeterminada en lloc d’atendre el concepte econòmic d’inversió entenent que hi ha reinversió quan el nou actiu adquirit (el nou habitatge habitual de destí) iguala o supera el preu obtingut de l’alienació de l’actiu precedent (l’habitatge habitual d’origen)”.
Vegem-ho amb l’exemple que es recull en la AEAT:
Don M.G.B., de 56 anys transmet el seu habitatge habitual en 2019 per un import de 100.000 euros. Aquest habitatge va ser adquirida en 1995 per una quantitat equivalent a 60.000 euros, inclosos les despeses i tributs inherents a aquesta adquisició.
En el mateix any 2019, compra un nou habitatge habitual per un import de 100.000 euros, sol·licitant un préstec hipotecari de 50.000 euros.
Determinar la quantia del guany patrimonial exempt per reinversió.
Solució:
Valor de transmissió: 100.000
Valor d’adquisició: 60.000
Guany patrimonial (100.000 – 60.000) = 40.000
Segons el criteri de l’Administració mantingut, la reinversió únicament era de 50.000 euros, que era l’import monetari de la venda de l’habitatge habitual que destinava a la nova compra. Les quantitats corresponents a la nova hipoteca pagades en els dos anys següents a la venda de l’habitatge també sumaven a la reinversió. Suposem que anessin 10.000 euros.
Import de Reinversió (criteri Administració) = 50.000 + 10.000 = 60.000 euros.
En conseqüència, només s’hauria reinvertit el 60% (60.000 / 100.000 euros), per la qual cosa el guany patrimonial exempt únicament seria de 60% sobre 40.000 = 24.000 euros, tributant la diferència de 16.000 euros.
La Sentència 1239/2020, de 1 d’Octubre de 2020 conclou que ni la Llei ni el Reglament contenen una sola referència que validi l’actual criteri administratiu descrit. Si bé el criteri de la AEAT podria haver estat una opció legislativa adequada, res es diu en la normativa que hagi d’existir una correlació financera entre la quantitat obtinguda per la venda de l’habitatge transmès i la quantitat reinvertida en el nou habitatge habitual.
Amb la Sentència, seguint l’exemple anterior, el guany patrimonial exempt és de 40.000 euros, sigui com sigui l’import sol·licitat per a la nova hipoteca, ja que el preu del nou habitatge és igual al de venda de l’anterior.
Aquestes operacions han estat objecte recurrent de revisió per part de la AEAT. Sens dubte, aquest canvi de criteri obre la via perquè el contribuent que va aplicar el criteri restrictiu de la AEAT vaig sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts.
Leave A Comment