Els Jutjats consideren abusius i nuls les assegurances de vida vinculats a préstecs hipotecaris.

Efectivament, ha estat pràctica habitual que les entitats financeres en el moment de contractar una hipoteca, obliguessin els clients a subscriure una assegurança de vida.

Les primes d’aquestes assegurances, habitualment, s’abonen d’una sola vegada, amb càrrec al propi préstec hipotecari o mitjançant una ampliació d’aquest. A més, aquestes assegurances de vida se signen amb entitats asseguradores vinculades a les pròpies entitats financeres.

Doncs bé, ja en 2017, un Jutjat de Galícia i, ara un Jutjat de Pamplona, aquest en dues ocasions, han dictat tres sentències que declaren nuls aquestes assegurances perquè consideren que la seva contractació respon a una pràctica abusiva de les entitats financeres, ja que la negativa a signar l’assegurança de vida suposava la denegació de la hipoteca.

La conseqüència és que les entitats bancàries, en aquests tres supòsits, BANCO PASTOR (ara BANC SANTANDER), CAIXABANK i BBVA, han estat condemnats a retornar la part proporcional de la prima relativa al temps no gaudit del segur, és a dir, des de la reclamació al banc fins a la finalització de la hipoteca, més els interessos legals.

Això suposa que milions de persones es podran beneficiar i reclamar als bancs que anul·lin aquestes assegurances i els abonin la part proporcional de la prima.

Així les coses, els bancs no estan recorrent aquestes sentències de Jutjats de Primera Instància, ja que no volen que les Audiències Provincials i, en el seu cas, el Tribunal Suprem, estableixin jurisprudència, la qual cosa els obligaria a resoldre aquestes assegurances de vida de manera voluntària, més o menys, com està succeint amb les famoses clàusules sol.

No obstant això, hi ha la possibilitat, i de ben segur que succeirà, que algun col·lectiu o associació d’usuaris i consumidors, present una demanda col·lectiva el resultat de la qual, de ser favorable, vincularia a les entitats bancàries.