La justícia rebutja que els pares mantinguin al fill que s’independitza i després es penedeix.

Una recent sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona ha rebutjat la petició d’un jove de 24 anys que reclamava una pensió d’aliments als seus pares divorciats, amb els quals no mantenia cap relació, sis anys després d’abandonar la llar familiar i anar-se a viure pel seu compte.

EL CAS:

  • Després de la separació dels seus pares, el fill menor d’edat va conviure amb tots dos progenitors en els seus respectius domicilis.
  • En complir 18 anys no estudiava ni treballava, i els diners que va rebre d’una beca li ho va gastar en un tatuatge. Finalment va decidir traslladar-se amb els seus avis paterns.
  • Anys després ha començat a estudiar de nou i pretén que els seus pares li paguin una pensió d’aliments.
  • La sentència de primera instància ja va rebutjar que els pares haguessin de pagar-li aquesta pensió, i va declarar provat que dies abans del judici s’havia inscrit en l’INEM per primera vegada.

LA SENTÈNCIA:

  • Com a persona adulta ha d’assumir les responsabilitats de les seves decisions, perquè en superar la majoria d’edat i emancipar-se, ja no es troba sota la protecció incondicional dels seus pares que sí que tenen els menors.
  • És ell qui porta les regnes de la seva vida i qui ha de valorar quines possibilitats té de compatibilitzar l’estudi amb el treball necessari per al seu manteniment.
  • Pot sol·licitar-se una pensió d’aliments per a continuar la formació que una persona menor d’edat ha anat seguint fins a la majoria d’edat de manera ininterrompuda. Quan es compleixen 18 anys i es decideix no continuar estudiant, es trenca aquest continuisme i deixa de ser exigible la pensió.
  • No ha quedat demostrat que hagi tractat d’adequar el seu sistema de vida a les seves possibilitats, i tampoc consta que hagués realitzat tot el possible per cobrir les seves pròpies necessitats com a persona adulta.

En conclusió:

Són molts els casos en els quals els pares que continuen mantenint a fills de més de 18 anys sol·liciten al jutge que declari el cessament de la seva obligació. No obstant això, la pensió d’aliments no s’extingeix automàticament pel simple fet d’aconseguir la majoria d’edat.

Els tribunals estudien cas per cas, i tenen en compte les circumstàncies concretes.